FOU PINTOR FRA NICOLAU FACTOR?
Albert Ferrer Orts
Universitat de València
Joan de Joanes (Andilla, ca. 1505-Bocairent, 1579) no només deixà per a la posteritat l’empremta d’un dels grans pintors del Segle d’Or espanyol a través d’un bon nombre d’obres, algunes d’elles vertaderament excepcionals, a pesar dels estralls ocasionats pel pas del temps i per esdeveniments crítics de tota mena i condició per a la seua conservació. També va llegar-nos indirectament un elenc de seguidors que solament veieren en les seues portentoses facultats artístiques el camí a seguir davant d’una clientela absolutament rendida als assoliments del mestre.
Lamentablement per a Joanes -el seu nom llatinitzat convertit en patronímic (Ioannes) i, al capdavall, com hauria que anomenar-lo sense cap mena de dubtes- no hi hagué cap continuador del seu primmirat codi estètic capaç d’igualar-lo, menys encara de superar-lo. Qui més va aproximar-se fou el seu fill, Vicent Macip Comes, conegut artísticament com Vicent Joanes, per allò de vincular-lo al pare, amb el que va col·laborar activament fins el seu traspàs, i seguir amortitzant fil per randa els dissenys paterns en el seu poder fins els començaments del segle XVII. Però, com dèiem, en foren més els que seguiren conreant el seu modus operandi, entre ells -sense referir-nos a Marguerida i Dorotea, les seues filles- Gaspar Requena, fra Nicolau Borràs, Miquel Joan Porta, Cristòfor Llorens I i II, Jeroni de Còrdova… i, pel que ara interessa ressaltar, fra Nicolau Factor (València, 1520-1583), franciscà venerat com a beat des del 1786.
[Diurnal de fra Nicolau Factor, convent de Sant Esperit del Mont, Gilet]
Pere Nicolau Factor Estanya va prendre l’hàbit en el convent de Santa Maria de Jesús, estramurs de València, el 1537, on va professar a l’any següent. Data des de la qual va romandre en distints convents de l’orde, com els de les Descalces Reials a Madrid, on exercí de confessor per voluntat de Felip II, i Sant Esperit del Mont a Gilet, en què fou guardià.
Sobre la seua activitat pictórica, sempre circumscrita als cenobis de la regla seràfica en què habità, així com en el madrileny, ens han deixat testimoni Pacheco, Palomino, Ximeno, Ponz, Sales, Orellana, Ceán Bermúdez, Alcahalí, Tormo, Ivars Cardona, Madurell, Ferrer, Company…, autors que no han dubtat en aportar obres seues disperses en diversos llocs. Per descomptat, gran part desconegudes o desaparegudes possiblement, per la qual cosa és difícil fer-se una idea del seu estil a hores d’ara. De fet, algunes atribucions recents no convencen a qui açò subscriu.
[J. Sariñena, ‘Retrat de fra Nicolau Factor’ (1596), Ajuntament de València]
Una de les obres que podria estar perfectament en l’òrbita del monjo franciscà es troba precisament al convent de Gilet, atesa la seua versemblança amb el quefer de Joanes i que, a més, es tracta d’un full inacabat d’un llibre de cor. Un treball de miniaturista consumat que, segons la historiografia clàssica, practicà el nostre protagonista conjuntament amb fra Joan Baptista Mercader. El primer com a dibuixant, el segon com a escriptor. Prova fefaent d’aquests menesters en queda un bon dibuix emmarcat contemporàniament, en el qual hi consta un lletrer del segle XVIII que així ho manifesta. És la ‘Trinitat’ [vegeu la imatge de capçalera], una temàtica molt familiar a Joanes que es convertix en una de les pistes més segures per a poder seguir investigant sobre la producció artística del religiós que se li atribuix des d’antic al Museu de Belles Arts de València, al monestir de les Descalces Reials a Madrid, al convent de dominiques de Vila-real o a les clarisses de Gandia.