LA GUILLOTINA
Albert Ferrer Orts – Universitat de València
Aquest instrument de decapitació tan distintiu de França, per allò d’evitar -dic jo- les errades del botxí a l’hora de colpejar certerament el coll del condemnat a la primera i evitar haver de fer-ho de nou davant l’agonia del penat, metafòricament parlant, és el mateix que està emprant l’ICE de Trump amb tot aquell sospitós de ser un enemic públic dels Estats Units d’Amèrica, sobretot si és immigrant (llatí o negre en particular) però no en exclusiva, com estem comprovant en viu i en directe, quan també s’acaba cruelment i sobtada amb vides de nordamericans sense cap remordiment.
Una guillotina que els ultres espanyols desitjarien per al seu propi país i evitar així l’arribada d’immigrants, a banda de complicar-los la vida als residents en l’estat, clarament despreciats en el seu conjunt a pesar que són persones, és població amb drets i són necessaris atés l’envelliment progressiu de una bona part de la societat, a la qual serveixen en un bon nombre per aquest mateix motiu. Al capdavall, els nous jacobins que anhelen la sang com a leitmotiv per a fer taula rasa d’un escenari que no els agrada i el refusen iradament, alhora que no deixen de beneficiar-se de la seua tolerància, no sé si infinita, amb aquesta colla de desaprensius.
Ahir votaren novament en contra del Decret Òmnibus, com el PP i Junts (o la major part de la dreta per antonomàsia), i, de passada, han contribuït a tombar unes quantes mesures socials d’impacte per a milions dels seus conciutadans, sobretot les d’economia més sensible i necessitada; alhora que acusaven d’assassí al govern en seu parlamentària. Sense empatxos ni cap condescendència, menys encara vergonya a l’hora d’emprar el llenguatge disruptiu que calga.
El pitjor de tot és que, fent un mal irreparable a consciència amb premeditada reiteració, hi ha un sector a l’alça de la població absurdament capficada en donar-los suport malgrat obrar constantment en contra dels seus propis interessos, gent alienada i distòpica -masoquista, millor dit- obnubilada en la seua violència discursiva, cada volta menys soterrada i agressiva en públic.
Com als EUA, on ICE actua com en el seu dia la Gestapo, primer a Alemanya i després als països ocupats pels nazis, als ultres casolans també els satisfà aplicar la guillotina per a retallar drets i -amb ella pel mig- privar del progrés a una ciutadania noquejada pels seus embats desacomplexats, els quals no deixen d’atemptar contra tota lògica i l’estabilitat política interior, si fa falta amb connivència amb altres formacions similars de caràcter europeu, profundament insensibles i antieuropees.
A aquest pas, no ens estranyaria que un dia, ja en el poder amb el PP, impulsaren recuperar la pena de mort i que aquesta es substanciara mitjançant el temible artefacte francés; al remat, si la violència genera violència, tot és possible per a aquesta banda de reprimits i insensats capficats en fer-nos combregar amb rodes de molí. Navegant a plaer en un context permissiu amb el seu ideari carca, lloat precisament per alimentar el triomf de la ignorància, la mala educació, la incultura i l’antipolítica.