LA TRAGÈDIA DELS BACHARACH COM A REFLEX D’UNA EUROPA CONVULSA
Albert Ferrer Orts
Universitat de València
Ahir va presentar-se en la Casa del Artiller de Foios el nou llibre de Vicent Garcia Devís, Akiva. Fugint dels llops (Austrohongaresa de Vapors, 2026), amb un gran èxit d’assistència i interés per la vinculació dels Bacharach a la població. L’obra conté, a més a més, un pròleg a cura de Martí Domínguez i un epíleg a càrrec d’Alfons Cervera.
En temps de guerra, d’una nova etapa bel·licista concentrada ara per ara a l’Orient Mitjà promoguda pel bimomi Israel-EUA, la cruel i trista història de part d’una nissaga muniquesa exiliada de l’Alemanya nazi a València cobra vida a través del relat de Vicent Garcia Devís, conegut periodista i escriptor de Foios. Precisament la població de l’Horta Nord en què Hug Bacharach fundà la Jutera en 1925 i, des de fa anys, té dedicada la seua principal artèria urbana.
Mentre que alguns dels Bacharach ja romanien domiciliats a Dénia des de principis del segle XX, exportant a Alemanya fruits secs fins acabar la I Guerra Mundial, moment en què han de canviar d’estratègia comercial i es fan un lloc recognoscible entre la burgesia capitalista valenciana que els permet crear una gran fàbrica de sacs de jute, les instal·lacions de la qual acaben de complir el centenari. Karl Akiva, la seua dona i els seus dos fills -molt ben posicionats i relacionats socialment a Munic- viuen amb angoixa creixent l’antisemitisme en carn pròpia, com altres tantes famílies jueves alemanyes, en arribar Hitler al govern en 1933. Aquella rica ciutat bàvara que, per a més inri, havia estat el bressol del nazionalsocialisme, però que durant molts anys esdevingué un paradís daurat per al radiòleg Karl Akiva i els seus, acostumats al seu ambient cosmopolita, el seu ritme de vida i els seus plaers urbans.
[Foto: Austrohongaresa de Vapors]
Una vida envoltada de prestigi i elevades relacions socials que, entre 1933 i 1935, experimenta un gir brutal que fa a aquesta branca acomodada dels Bacharach tèmer per la seua sort, realment per la seua integritat en comprovar la persecució i deportació de molts dels seus veïns i coneguts a camps de concentració. Moments de terror que se substancia amb la decisió de plegar i fugir secretament amb les mínimes pertinences per acabar a Suïssa i d’allà aterrar finalment a València, on romania molt ben posicionat el seu germà Hug des de feia temps.
Arribats a València Karl Akiva i els seus, van domiciliar-se en un confortable pis de l’Eixample mercès a l’ajuda d’Hug, el seu amfitrió benestant, encara que mai no van saber adaptar-se a un canvi tan dràstic ni a l’assossegat i temperat ambient de la ciutat del Túria. Després d’un primer intent de suïcidi frustrat del cap de família bàvar originari de la localitat de Bacharach, l’hora decisiva arribà pocs dies abans del colp d’estat a la II República amb l’inici de la Guerra Civil, tement que es poguera reproduir el calvari viscut al seu país i un nou i dolorós desarrelament de conseqüències funestes. Un diumenge de finals de juny el matrimoni muniqués adormí als seus dos fills, de catorze i vuit anyets, i es gità. El gas s’encarregà de la resta.
[Foto: Austrohongaresa de Vapors]
El llibre de Garcia Devís, publicat per Austrohongaresa de Vapors en la seua col·lecció Memòria (https://austrohongaresa.com), esdevé una crònica periodística de gran força narrativa que, vora noranta anys després del terrible suïcidi grupal, segueix interpel·lant-nos sobre les víctimes de la desraó i la dissort els pobles perseguits, un drama sempre present com qualsevol pot comprovar sense gaire esforç en els nostres dies.