Les ferides dels voluntaris concentren el treball sanitari a peu de carrer a València

Gairebé tres setmanes després del pas de la dana que va devastar una part de la província de València, els sanitaris desplaçats a peu de carrer a la zona zero han constatat un canvi d’escenari: l’ajuda se centra ara en voluntaris i personal d’emergències que es lesionen durant les tasques de neteja.

«La primera setmana la gent reclamava la nostra ajuda al carrer. El 112 estava desbordat i no es podia arribar a molts llocs. Ara que els carrers ja estan oberts, encara que amb molt de fang, l’assistència que realitzem és molt diferent. Ens dediquem molt als voluntaris», ha explicat a EFE Carlos Sánchez Rodríguez, responsable del contingent del Samur desplaçat a València.

El Servei d’Assistència Municipal d’Urgència i Rescat (Samur), de Madrid, va enviar a València el passat 1 de novembre una expedició de 35 persones per a donar suport als bombers de la capital espanyola, que va ser rellevada per un altre equip el passat dia 9, amb Carlos Sánchez al capdavant.

Amb el pas de les setmanes, estos efectius, igual que altres mobilitzats per altres ciutats espanyoles i comunitats autònomes, han vist com la seua tasca ha anat canviant: d’assistir en emergències vitals a atendre talls i rascades.

Les ferides ocasionades per les tasques de neteja estan a l’ordre del dia i les pateixen tant la legió de voluntaris que ha arribat a la Comunitat Valenciana per a donar un colp de mà com els mateixos cossos d’emergències.

Ferides per talls, rascades i punxades

«Apareixen xicotetes lesions i ferides per l’activitat que realitzen estes persones: talls a les mans, rascades i punxades perquè hi ha molts caragols i claus pel terra de mobles i altres estris», ha detallat este portaveu del Samur durant un descans a Catarroja.

Un altre tipus de ferides molt comú estos dies són les cremades pel maneig de generadors o d’altres aparells que poden cremar.

Estes ferides requereixen atenció diària en molts casos per a evitar que s’infecten, cosa que ara és més fàcil a causa del llot que encara es troba pertot arreu.

La pols acumulada empitjora les patologies respiratòries

Una altra patologia que emergeix és la gastroenteritis, al mateix temps que s’agreugen dolències respiratòries a causa de la pols que durant dies ha flotat en l’ambient, especialment abans de les últimes pluges.

«Quan s’asseca el fang, la pols empitjora les dolències respiratòries, com l’asma», ha indicat Sánchez, que recomana l’ús de mascaretes FFP2 i extremar les mesures d’higiene.

L’atenció als malalts crònics o a persones amb mobilitat reduïda, moltes d’elles d’edat avançada, també va guanyant pes estos últims dies.

El professional sanitari destaca que tota esta atenció in situ evita que estes persones es desplacen als hospitals o centres de salut, cosa que podria saturar estos serveis.

Junt amb les ambulàncies del Samur, és habitual també vore circular per les poblacions més afectades per la dana els vehicles de la policia municipal de Madrid, així com d’altres poblacions.

«Estem ací des del 2 de novembre. Vam arribar 200 persones amb tres vehicles pala per a desbrossar vies», ha explicat a EFE Fernando Argote, portaveu del contingent de la policia local de Madrid que es troba ara a València.

«El que més m’ha impactat és vore que persones que ho han perdut tot et dediquen el seu millor somriure quan et veuen aparéixer. El més gratificant és poder donar-los un colp de mà. Ajudem en el que faça falta», ha subratllat.

Segons les últimes dades facilitades este diumenge per la Generalitat, sobre el terreny hi ha desplegats 2.190 bombers, 8.500 efectius de les Forces Armades i més de 800 voluntaris de Protecció Civil a tot Espanya, a més d’alguns bombers de Portugal i França.

Així mateix, treballen 9.728 agents de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, més de 500 membres de les diferents policies locals i més de 130 de la policia de la Generalitat, així com agents forestals de diverses comunitats. EFE