L’ESCLAFIT FINAL
Albert Ferrer Orts
Universitat de València
Quan créiem que la Transició s’havia completat en experimentar governs de coalició pel suposat esgotament del bipartidisme i les aclaparadores majories absolutes d’uns i altres, resulta que aquella encara no s’ha completat del tot perquè en ella volen ser també protagonistes els nascuts prou després de la dictadura, sobretot els que -a hores d’ara- van nàixer des de 1990 a 2007, en línies generals, en la seua inmensa majoria amb dret de votar encara que queden uns pocs mesos per arribar a 2026 i fer-se efectius els 18 anys d’alguns. Dic açò tenint en compte l’enquesta que ahir publicava Levante-EMV sobre la intenció de vot en unes eleccions generals si, hipotèticament, hagueren tingut lloc en eixa data.
El PP (entre 117-121 escons) podria governar amb VOX (entre 68-72) còmodament, mentre que els socialistes (112-117) en perdrien entre 4 i 9, Sumar en tindria entre 14-16 i Podemos entre 4-5 (perdent-ne conjuntament entre 10 i 13 escons)… És a dir, si el PP arribara a La Moncloa ho faria de la mà d’una ultradreta enfortida, capaç d’imposar-li totalment el full de ruta -com ja esdevé al País Valencià, sense anar més lluny. Per consegüent (i ací cal entendre potser l’entestament de Mazón per resistir i d’Ayuso en seguir fent de les seues al marge de Feijóo), arribaria a l’escenari estatal el que ja es ve practicant en algunes autonomies de la dreta sense que l’esquerra puga actuar en cap moment de tallafocs des de les institucions, mentre deixa a la ciutadania progressista desemparada, més encara quan casos com els d’Ábalos-Santos Cerdán-Koldo van erosionant -conjuntament amb els de Begoña Gómez i el fiscal general- la confiança general, a pesar de les bones dades econòmiques i la lluita pels drets laborals de l’executiu. Al capdavall, dues de les que més hauria d’importar a l’electorat de base atesos els beneficis que suposen per a una inmensa majoria.
S’acompleix així, tristament, allò de “calúmnia que alguna cosa queda” de la màquina de fang, molt per damunt de les politiques de benestar social impulsades pel govern de Pedro Sánchez. Polític ben controvertit, és cert, però que en condicions límit ha superat en molt pocs anys cataclismes impensables per altres antecessors, començant per Rajoy i acabant per Suárez, que tingueren els seus -òbviament- però no en cascada, un darrere d’altre sense solució de continuïtat. Premiant-se de forma abusiva per desmesurada amb més del doble d’escons -sobretot per la joventut més inepta, ignorant i malfeinera, diguem-ho clar i ras- la nul·la contribució de VOX a la resolució de problemes reals mentre enverina, insulta sense pietat i distribueix fakes com a xurros per les xarxes. Cas semblant al d’Alvise Pérez, els volts del qual en les europees passen majoritàriament als ultramuntans de color verd oliva, com bastants del PP i algunes d’altres formacions.
Si ens queixem de Trump, ara hi haurà un motiu més per posar-se a tremolar i, quan Europa pegue l’esclafit final en uns anys, anar pensant que estarem més indefensos que mai en mans de vividors de la política que posaran en safata d’or a personatges com el nord-americà, el rus, l’israelià, el nord-coreà i el xinés una bona part del continent. Atenem-nos a les conseqüències perquè a poc a poc el que esdevingué als EUA està cada volta més a prop sense reacció possible, per allò de deixar-nos portar de la mà de qui denigra la ciència, el coneixement, la reflexió i la humanitat. Hi ha un munt de joves insensats que, creient-se un futur escenari millor al que tenen i gaudeixen, acabaran per soscavar la democràcia i el benestar de tothom encara que siga a costa dels seus majors, sense adonar-se’n que el que els espera no és ni de lluny comparable en mans d’autèntics representants del terror institucionalitzat.
El pitjor de tot és que, si des de l’escola, la universitat i l’àmbit familiar-social, no hi ha forma de frenar aquesta irracionalitat inoculada a grans dosis, el resultat de l’enquesta és només la punta d’un iceberg que guaita amenaçadora i anticipa una etapa ben fosca de què anem a eixir nafrats.