Mauella, un primitiu priorat benedictí al cor de l’Horta Nord
Albert Ferrer Orts, Universitat De València
Com a illots espargits en la geografia de l’Horta Nord es troben Teuladella, Mauella, Rafalell i Vistavella, pedanies i partides rurals del cap i casal que, potser per això mateix i la seua llunyania de la urbs, es troben gairebé despoblades i conformen un entorn natural excepcional típicament mediterrani.
Mauella és la pedania més poblada i es desenrotlla al voltant de la plaça de Sant Benet, conformant un espai que recorda d’alguna manera al que fou en algun moment de la seua història un claustre. I, efectivament, eixe fou el seu origen a mitjans del segle XIV per voluntat de mossèn Ponç de Vilaragut, quan el 8 d’agost de 1348 (l’any de la Pesta Negra) feu testament i li deixà en herència la propietat, juntament amb la seua fortuna, a la seua filla Violant, amb la condició que si aquesta moria menor d’edat o sense casar-se ni tenir fills els seus marmessors feren un monestir benedictí.
Això degué passar, malauradament per a la nissaga, raó per la qual s’edificà el cenobi de Sant Benet de Mauella, el qual arribà a estar habitat per monjos governats per un prior dependents de l’abadia de Montserrat.
El modest priorat degué d’existir per breu temps, entre la mort de Violant de Vilaragut i el 16 de juliol de 1415, en què el papa Benet XIII prengué la decisió de sostraure’l de la jurisdicció del bisbe-cardenal d’Ostia (qui mai més la recuperà), per haver-se passat a l’obediència del papa Alexandre V en el context del Cima d’Occident. Tanmateix, aquest fet comportà, a més a més, que el monestir deixés de pertànyer als benedictins i passés a ser propietat mancomunada de les cartoixes de Portaceli (Serra) i Valldecrist (Altura) durant el govern de Bonifaci Ferrer, com a prior general de les cartoixes fidels al papa aragonès. 
L’antic priorat, reconvertit en senyoriu directe de Portaceli des de 1450, satisfeia una renda anual de 4.000 sous, a pesar de la qual cosa –amb l’autorització prèvia d’Eugeni IV- fou finalment venut en 1553 per 27.000 sous, degut a les pèrdues que ocasionava i d’estar despoblat.