MORIR DE FAM DAVANT L’EGOISME OPULENT
Albert Ferrer Orts – Universitat de València
Gaza és l’espill del món, de l’Occident opulent esclau del privilegi egoista, incapaç d’aturar en el seu dia -menys encara digerir: jutjar i condemnar- l’assalt al Congrés del EUA, el qual esdevingué la prova de foc d’una democràcia agònica, el remot origen del que hui mata de fam els palestins i, no ho oblidem tampoc, amenaça greument l’estat del benestar occidental, començant pel propi país nordamericà i, amb efectes retardats, a la resta de països, des dels més avançats fins els que ja pateixen les conseqüències seculars de no ser-ho.
Un estat de les coses accessible a tot tipus de públic quan no hi ha mitjà d’informació quotidiana -independentment de la seua orientació ideològica- que no es faça ressò del que ocórre al planeta. Vull dir, que és difícil no saber qui és Trump, Putin, Xi Jinping, Von der Leyen, Netanyahu en clau internacional, Sánchez, Feijóo, Abascal en el cas estatal, o Mazón en versió casolana (tampoc fa falta més). Saber d’ells i, clar està, del paper que juguen en els diferents contextos en què es mouen.
Exposat així, senzillament, qualsevol sense necessitat d’estudis superiors pot fer-se càrrec de quins són els principals actors segons el seu camp d’actuació (inter)nacional i adonar-se’n d’una jerarquia evident, en què els primers imposen les regles de joc, sobretot el primer d’ells a gran distància, i la resta s’adapten a les circumstàncies en diferent grau de responsabilitat. Així doncs, els líders mundials decideixen d’acord amb les ocurrències MAGA de Trump, l’actual catecisme d’insuperables oprobis per a la condició humana, i els altres competeixen per resistir o seguir fil per randa les seues pautes: Sánchez a un costat, mentre que Feijóo, Abascal i Mazón fan de contrapés a l’altre costat de la balança. En particular, el líder de la ultradreta, companyó de Trump, correligionari incondicional seu i, per consegüent, favorable a les seues dràstiques polítiques envers els europeus i, òbviament, els seus propis compatriotes. Tal com esdevé amb el genocidi israelià, recolzat en persona tant per Abascal com Feijóo en viatjar al país hebreu a mostrar-li a Netanyahu que ambdós estan amb ell i contra Sánchez (per allò de reconéixer l’estat palestí i perquè no el poden veure) i els palestins (sinònim d’Hamàs). Mazón, en la línia amb el seu seu líder nacional i, a més, apuntalat en el poder per VOX, representa la darrera baula en la cadena de despropòsits que també té el seu reflex directe a terres valencianes. I de quina manera, per cert.
Crec que no fan falta moltes més explicacions per qui no acaba de comprendre el que es veu amb nitidesa i el descens a l’infern que representa aquesta forma d’actuar aplicant el poder de la força a través de les armes, si fa falta per a exterminar pobles sencers. Un genocidi en què, en línies generals, les formacions conservadores europees, esperonades al precipici pels ultres o per la culpa que encara carreguen països com Alemanya des de la Segona Guerra Mundial -més encara per l’inefable president nordamericà, a qui li repugna més de mig món, com, per exemple, el poble palestí-, segueixen per la labor d’abstenir-se de condemnar sense pal·liatius l’atrocitat de l’estat israelià. No sé què serà de les seues consciències quan, de seguir així les coses, la gangrena moral no tinga remei.
Morir de fam davant l’opulència és el que esdevé a Palestina, mentre gran part d’Europa i Nordamèrica resten de vacances ‘socialdemòcrates o neoliberals’ segons gustos, Trump campa pels seus respectes allà on es deixa caure (vegen qui mana al Vell continent des d’Escòcia, entre birdies i eagles), Putin li fa a gust la comparsa obligant al rearmament global mundial i Nestanyahu segueix al tall aniquilant un poble fins que no quede rastre d’ell, sense cap pietat ni remordiment. Al capdavall, ells no són jueus, ni israelians, ni sionistes sinó pàries i deu pensar que “fer com els feren no és pecat”. Un nou holocaust.