Museros exposa un quadre cedit per l’artista local Manuel Ros

L’Ajuntament de Museros, a través de la Regidoria de Cultura, ha instal·lat a la part superior del vestíbul de la Casa de Cultura un llenç de grans dimensions de Manuel Ros, premi Cultura Museros 2025. El quadre, de 200 x 300 cm, ha sigut cedit temporalment per l’artista al consistori.

Sota el títol En braços de la febre, este oli sobre llenç va formar part de l’exposició realitzada el mes de novembre de l’any passat, Creant des de l’Art, amb motiu del reconeixement rebut. Després d’un temps sense trobar una ubicació adequada pel gran format de l’obra, s’ha optat pel primer pis de la Casa de Cultura. D’esta manera, totes les persones que entren a l’edifici podran contemplar esta peça artística de gran bellesa i simbolisme.

L’equip de govern ha mostrat el seu agraïment i suport al pintor, amb qui s’espera dur a terme més accions al llarg de l’any. En este sentit, l’alcaldessa de Museros, Cristina Civera, ha destacat que “és un orgull per al municipi poder acollir i mostrar una obra d’esta envergadura realitzada per un artista de Museros, reconegut per la seua trajectòria i pel seu compromís constant amb la cultura local”. Per la seua banda, la regidora de Cultura, Laura Brisa, ha subratllat que “la Casa de Cultura és l’espai idoni per a donar visibilitat al talent artístic del poble, i este quadre de Manuel Ros permet acostar l’art contemporani a tota la ciutadania, convertint un lloc de pas en un punt de trobada amb la creació artística”.

Sobre esta pintura, l’autor va escriure este breu relat:

“La febre va obrir una esquerda en la realitat. Per ella es van filtrar cossos sense rostre, fragments de carn i ombra que vagaven retorçats, abraçant absències, fantasmes, a si mateixos. Tot cremava i es desfeia com cera davant d’un foc invisible.

Un es tancava sobre si mateix, custodiant un calor impossible, com si als seus braços poguera contindre allò que s’esfondrava. Un altre s’inclinava cap a un abisme mut, rendit al sopor d’un deliri que ja no tenia retorn. I damunt d’ells, el rostre. No era humà ni alié: només un espill de gel en el qual bategava un crit detingut. No consolava, no guiava, no jutjava. Era presència pura, exigència muda, un centre immens que sostenia l’escena amb una mirada sense parpelles. L’aire s’omplia de colors que no pertanyien al món: rojos que bategaven com ferides, blaus que respiraven com mars sense riba, porpres que giraven en espiral, arrossegant brases del que alguna vegada va ser forma. Res estava fix, res reposava. Tot era trànsit, tot era combustió. En aquell espai sense temps no hi havia frontera entre desig i dolor, entre abraç i pèrdua. Només la certesa d’un moviment perpetu, un remolí que acull i devora alhora. I qui s’aboca a eixa visió, encara que siga per un instant, entra també en els braços de la febre.”

Manuel Ros, conegut amb el sobrenom de Campano a la població, és un artista polifacètic: pintor, escultor, dibuixant, il·lustrador i dissenyador multimèdia. És llicenciat en Belles Arts i actualment compagina la seua carrera artística amb la docència en diversos centres, on és professor de Disseny Gràfic Assistit per Ordinador i Disseny Web.