NOUS MOTIUS PER A VOTAR A LA DRETA (AMB L’ALEGRIA DE COSTUM)
Albert Ferrer Orts – Universitat de València
Una bona part de la dreta espanyola (PP+VOX+Junts), siga de caràcter reaccionari, ultra o independentista, fidel al seu ADN classista, fascista i separatista segons el cas, acaba de tombar en la cambra baixa l’Escut Social que suposaven una sèrie de decrets del govern de l’estat, els quals pretenien millorar les condicions de vida de les famílies més vulnerables en perill de desnonament i/o afectades, a més, per la precarietat energètica; als consumidors pel que fa a subvencions oficials (per comprar un cotxe elèctric o transformar l’eficiència energètica de les seues llars) i la salvaguarda dels preus davant d’una catàstrofe o accident greu; a les indústries compromeses amb les energies netes i, lògicament, als seus treballadors; a un munt d’autònoms que tributen per mòduls; als treballadors d’empreses finançades amb ajuts públics, que ara podran ser acomiadats abans de cap d’any quan no estava previst; als ajuts públics que reben els afectats per la DANA per a la reconstrucció…
Primer amb la derogació del decret Òmnibus i ara -després del seu trossejament en diversos decrets- amb la de l’Escut Social, el sector més antisocial de la política espanyola torna a guanyar-li el pols a l’executiu mentres que, de passada (on és la molla de l’os), deixa en bolquers importants sectors productius que aposten per les energies renovables i directament nus al conjunt de consumidors i xicotets empresaris, impedits legalment a beneficiar-se dels avantatges fiscals per a poder transformar el parc automobilístic, les seues vivendes i negocis. Menció a banda -com hem assenyalat- mereixen les més de 60.000 famílies humils en perill de desnonament i molts més ciutadans pobres que pateixen precarietat energètica als seus domicilis (llum, gas i aigua) en no poder costejar el seu gaudi legítim. Per no esmentar els centenars de milers de valencians afectats directament per la DANA, impedits a desgravar-se fiscalment els ajuts rebuts des de l’Administració per a la reconstrucció.
Un desgavell d’enormes proporcions i lamentables conseqüències a partir d’ara del que només s’ha lliurat la pujada de les pensions previstes per l’executiu en les seues diverses modalitats, les quals arriben a uns 9,5 milions de beneficiaris, i els damnificats pels darrers accidents ferroviaris. Quelcom que té una evident lectura en clau electoralista, però també clarament antisocial, l’efecte pervers de la qual es seguir castigant el govern per sobre de l’interés general d’una ciutadania que, damunt d’estar recurrentment desatesa per les dretes fins l’escarni, majoritàriament les vota i cada vegada més quant més s’escora al seu extrem. Un desori si a tot açò hi afegim -per exemple- la desgana que suscita en eleccions l’opció política que encapçalà fins fa poc Yolanda Díaz, la ministra de treball que més i millor ha bregat per la classe treballadora sense discussió.
No sé en realitat en què pensa una bona part de l’electorat quan hui el lema del PP era únicament rehabilitar la figura de Juan Carlos I (amb motiu de la desclassificació de part dels documents al voltant del 23-F) i no cobrir les necessitats dels més necessitats, disculpen la redundància, amb el seu vot negatiu. De VOX res bo es pot esperar, menys encara pels que menys tenen, perquè a Junts hi ha que donar-los de menjar a banda, centrats només en afavorir als que més tenen a Catalunya.
Per la qual cosa, dic jo, els incondicionals del masoquisme a la carta tenen un nou motiu per a votar a la dreta (amb l’alegria de costum). Sarna amb gust, no pica.