Núria Roca: «Si pots estar en el costat amable de les coses, compensa molt»

Núria Roca, una de les cares més reconegudes del panorama televisiu estatal, és un autèntic animal televisiu, dolç i proper. Ha fet televisió, ràdio, ha sigut actriu, i és mare, filla, germana i amiga. Parla i conta curiositats al nou podcast del periòdic El Meridiano.

Com estàs? Com et trobes?
Encantada de parlar amb vosaltres. Sempre que puc xarrar amb algú de la terreta i compartir la meua faena, estic encantada.

Quant de temps fa que no vens a València?
Ara fa poc, perquè vaig estar per Nadal. Sempre passe les festes a casa. Intente anar cada tres setmanes. Veig els meus pares, els meus germans i, si em queda temps, als amics.

Quin és el secret de Núria Roca per a estar sempre amb un somriure?
Quan estàs de cara als altres has de mostrar la teua millor versió. Crec que costa el mateix ser amable que no ser-ho, així que jo trie ser amable. Això no vol dir que, quan has de ser contundent o enfadar-te per alguna cosa, no ho faces. Però si pots estar en el costat amable de les coses, compensa molt.
La vida ja té prou coses amargues perquè nosaltres contribuïm a allargar-les. Si podem alleujar moments durs amb un somriure i amabilitat, benvingut siga.

Voldríem donar-te l’enhorabona pels programes en què participes, però fent un poc de memòria, quin programa guardes amb més estima?
Si pense en un programa que vaig gaudir moltíssim, tiraria cap a casa. Per exemple, alguns dels que vaig fer a Canal 9. Fem Tele i El Típic Programa van ser fantàstics i els recorde amb molt de carinyo.

Continuant amb la nostàlgia, què és el que més trobes a faltar quan estàs a Madrid i vens a casa?
Sobretot tindre temps lliure i no anar amb presses. Sempre que vinc a València tinc moltes coses a fer, i m’agradaria estar tranquil·la: quedar-me a casa, anar al riu, passejar…

Per a conéixer un poc més els teus gustos musicals: si et trobàrem en qualsevol verbena de la comarca, amb quina cançó et desmelenaries i ballaries sense parar?
Amb la cançó més hortera que sonara! Soc molt balladora. Les festes estan per a això: compartir, gaudir, ballar, cantar i estar amb els amics.

Sabem que vas estudiar a l’Escola La Masia de Museros. Què recordes d’aquella etapa?
Vaig ser molt feliç a La Masia. Era una escola peculiar, érem pocs xiquets però férem molta pinya. Han passat molts anys i continuem fent trobades, com a mínim dues vegades a l’any. Ho passem molt bé i tenim una connexió molt especial. A més, els pares també es coneixien, i això feia colla.

Ara et direm alguns llocs, a vore que t’evoquen…
La Font de l’Oro de Nàquera.
He anat moltes vegades. A qui més li agradava era a la meua iaia, i em porta records molt bons. Fa molts anys que no hi vaig.

L’Horta de València.
Moncada és el meu poble i tots els meus records passen per allí. No recorde haver-hi viscut, però hi anava amb la meua iaia una o dues vegades a la setmana. Vinc d’una família de tarongers: anava al camp a collir taronges. L’olor de l’azahar, menjar-me una taronja al camp… són moments molt feliços.

Continuem amb els teus gusts.
– Un llibre: Vera una historia de amor
– Una flor: el clavell.
– Arròs al forn o paella? Soc dels dos: l’arròs al forn em ix molt bé, i la paella preferisc que me la facen.

Què li diries a la Núria de dins de 20 anys?
Espere sobretot poder dir-li alguna cosa, poder estar. Li diria un mantra meu: no passa mai res, simplement gaudeix.

Quin és l’emoji que més utilitzes?
El cor

Quin animal t’agradaria ser?
Un elefant. Sempre he tingut debilitat per ells. Em transmeten pau, saviesa, fortalesa, grandiositat… són espectaculars i únics.

Per a acabar, quina frase o paraula valenciana t’agrada dir?
Me caguen la mar! I, Xe!