Òscar Tramoyeres: “L’humor quotidià i de l’Horta fet monòleg”

Òscar Tramoyeres és un dels referents de l’humor valencià actual. Amb un estil pròxim, quotidià i arrelat a l’Horta, ha convertit les situacions del dia a dia en la seua millor font d’inspiració. En esta entrevista repassa els seus inicis, la influència de la seua família i la seua manera d’entendre la comèdia.

En primer lloc, ens agradaria que ens contaras com va arribar Òscar Tramoyeres a pujar a un escenari.
Jo vaig començar perquè els meus amics em van apuntar a un concurs de monòlegs a Rafelbunyol l’any 2000. Vaig arribar a la final, vaig guanyar, i a partir d’ahí els que vam quedar finalistes vam pensar que per què no podíem fer el mateix en diferents pubs, i així ho vam fer. Ja l’any 2008 em vaig plantejar per què no dedicar-me a açò, que és el que m’agrada.

Aleshores, feies monòlegs i ho compaginaves amb un altre treball?
Sí, així és. Als inicis, quan formava part del grup de monologuistes, jo treballava amb el camió; se m’ocorrien frases i me les anava gravant per preparar les meues històries.

I eixa picardia, eixe humor, et ve de sèrie? Hi ha algú a la família?
Els meus pares m’han donat la fusió perfecta. Mon pare és el millor públic que et pots tirar a la cara. Recorde vore’l a casa mirant pel·lícules en VHS i descollonant-se sempre. I ma mare és l’artista: treballava a Lladró i pintava molt bé. En definitiva, la branca artística per ma mare i la part còmica per mon pare.

T’imaginem fent riure als companys de classe, era així?
Sí, sí. Jo recorde que fins i tot m’han arribat a posar negatius per fer el moniato. Me’n recorde d’un dia que vaig arribar a classe a l’institut cinc minuts abans que s’acabara la clase. Vaig entrar a l’aula i la mestra em va dir: “Ara véns?”. I jo li vaig dir: “Calla, que no saps el que m’ha passat. Anava caminant i no veia res per la boira, i de sobte he vist un cartell que posava Puçol, he pegat la volta quan l’he vist i el que m’ha costat arribar!”. I a la mestra li va fer gràcia i em va dir: “Entra, entra”. I hem va llevar el negatiu.

El teu humor és senzill, és valencià, però sobretot és un humor real, de carrer. Eres un còmic costumista?
Jo diria oportunista. Al final, els monòlegs me’ls fa la gent, perquè ixen de les coses que passen. Per exemple, la meua dona em reny i jo pense: “Que bo és açò per a un monòleg”, i ella s’enfada i em diu: “No apuntes!”.

És un humor de coses que ens passen a tots, de coses quotidianes. Cree una mescla d’humor de l’Horta amb humor del dia a dia.

Amb altres grans humoristes valencians del moment, la Tia Visantica i Eugeni Alemany, com et portes?
Ens portem molt bé i treballem junts. La veritat és que jo no tinc problemes amb quasi ningú, només amb gent que és imbècil, però jo continue amb la meua vida i no faig cas.

Òscar no té cap part seriosa o no s’enfada?
A vegades me’n vaig a treballar sense ganes o un poc de baixó, però quan torne, com he fet l’esforç, em torne a sentir bé. Jo mateix m’autoanime. També hi ha vegades que m’enfade: tinc dos fills adolescents i és impossible no enfadar-se. I també amb la meua dona, que a voltes té ganes de discutir.

Com ha sigut la teua infància?

Quan era xicotet vivia a Massamagrell, els meus pares viuen allí. Em criava entre tarongers; jugàvem a les caniques, a les xapes, amb la bicicleta… M’he criat en una València molt xula que encara no estava tecnològicament tan avançada. Jugaves al carrer, que era molt guai. Ara els xiquets no tenen llocs on anar a jugar.

Què és el que no deixaries que et tocaren?
La família. Tot el material es pot tornar a comprar, però la família i els amics estan per damunt de tot, inclús del treball. Cal valorar el que no es pot comprar.

Com és un dia normal d’Òscar?
Quan tinc lliure, m’agrada cuinar i, mentre ho faig, m’ocupe d’altres coses.

Breu:

Un llibre: Los pilares de la Tierra
Un lloc de l’Horta: un taronger
Un bon record: el naixement dels meus fills
Una paraula valenciana: desficiós
Si et donaren un superpoder: volar o teletransportar-me
Un emoji: el que està fent l’ullet o el del somriure
Un joc de taula: el Trivial
Si fores un menjar, què series? Arròs amb fesols i naps
Una festa: Sant Antoni
Quina cançó de karaoke és la teua preferida? M’agrada molt el rock. Estic en un grupet.
Un desig per al 26: Per a mi, que m’afecten menys les coses. Per a tots, que tots els tontos del món tinguen faena.