QUAN L’ES-ALERT ENTRÀ A FORMAR PART DE LES NOSTRES VIDES
Albert Ferrer Orts – Universitat de València
Un dia van ser els cel·lulars (és a dir, els mòbils), alhora els missatges de pagament -més tard gratuïts-, i després els WhatsApp amb Facebook, Twitter, Instagram, Tik Tok, X, la IA i el que resta per arribar de la seua mà. Que és com dir metafòricament que de la pedra passàrem al petroli i tot el que significa. Una revolució en tota regla en les comunicacions, a la que s’ha afegit el risc creixent de virus globals com la grip A o la COVID-19 entre els més coneguts, propagats amb la mateixa velocitat que els missatges per les xarxes, fins i tot perillositat en augment de la mà de les fakes. Un panorama impensable en les acaballes de la passada centúria a què ens hem acostumat com un dia ho férem amb la unió monetària o la lliure circul·lació per la Unió Europea, en poques paraules la globalització.
Un statu quo –el del lliure mercat regulat internacionalment- que no agrada al govern dels Estats Units d’Amèrica, tal com nega les evidències científiques al voltant de les epidèmies amb la seua prevenció i remei, fomenta l’autarquia al mateix temps que penalitza el comerç i imposa arbitràriament aranzels, recolza sense fissures les poderosíssimes tecnològiques nord-americanes i un brutal rearmament a costa de la qualitat de vida de la ciutadania, així com el menyspreu a la mateixa depenent del país a què pertanga, tant al seu si com fora d’ell. Una constel·lació d’improperis sense fi que s’estenen a la sanitat, l’educació i l’administració públiques, les universitats punteres mundialment i, en fi, tot allò que traspua democràcia i llibertat.
Aquest escenari internacional que fa vora un any reedita vells llorers amb inusitat ímpetu també es fa notar a Espanya des de l’eclosió de Trump allà per 2016 i el seu primer mandat entre 2017 i 2021, sobretot a través de VOX però no en exclusiva, així com des de determinats governs autonòmics inoculats de trumpisme a la carta fins el lleu, casos del madrileny i el valencià fins ara encarnats en les figures d’Ayuso i Mazón. Governs en què no han deixat de posar-se en pràctica algunes de les prèdiques del magnat immobiliari sense apenes reparar en que -per fortuna- les seues autonomies no són ni de lluny els EUA, menys encara potències mínimament equiparables.
En aquest context, la seua croada contra l’Agenda 2030 i la recurrent negació del canvi climàtic es van convertir en banderes amb què envoltar-se i fustigar sense mirament l’oposició i, particularment, el govern central. Fruit d’eixe negacionisme a ultrança va substanciar-se dramàticament el 29 d’octubre de l’any passat en la província de València, data en la qual s’implementà tard l’ES-Alert amb les conseqüències sabudes per tothom. Des d’aquell moment fatídic, la sorollosa alerta no ha deixat de sonar quan les coses es compliquen meteorològicament atenent les informacions dels experts, encara que al País Valencià, posem per cas, el Consell seguisca negant la major pressionat pels negacionistes de la ultradreta. Un instrument que -com els esmentats més amunt- ja forma part habitual de les nostres vides, encara que siga a contracor de les autoritats que governen a espatles de l’interés general i del trellat a benefici d’inventari.