RECORDEU-LOS
Albert Ferrer Orts – Universitat de València
Trump, Putin i Netanyahu, amb els seus lacais, per una banda; Ayuso, Almeida, Mazón, Feijóo, Abascal, Alvise i Aznar, amb els propis, per una altra, seran individus a recordar quan, un dia esperem que no massa llunyà, el món i Espanya en particular recuperen certa normalitat democràtica, greument alterada per terroristes investits com a presidents d’estat i, a alguna distància -per allò de la diferència d’estatus-, uns quants dels seus principals llepaculs amb què estem familiaritzats, lamentablement.
Personatges que, indubtablement, s’han fet un lloc recognoscible en un lapse de la història de conseqüències totalment imprevistes ateses les directrius que han pres les decisions d’uns i la seua defensa a ultrança d’altres. Si la corda va on s’adreça el poal, els primers són el poal i la resta la corda cap al no-res en practicar amb recurrència la infàmia per activa o passiva. Ja m’entenen. Al capdavall, noms (els d’ací) totalment insignificants, absolutament prescindibles, que quedaran per a la història com els que es postraren miserablement davant qui defensa i practica l’extermini, i la destrucció total com a justificació de l’autodefensa d’uns interessos revestits de necessaris davant la paràlisi de la política internacional i la indignació creixent d’una ciutadania que, encara que tard, ha reaccionat protestant massivament contra la covardia dels seus respectius governs.
Tots coneixen els culpables, com identificats estan els seus col·laboradors i col·laboracionistes. Ací no valen excuses: el mal està plenament acotat. En conseqüència, caldrà anar prenent posicions més sòlides que mai perquè els que estan al costat (ho han demostrat amb escreix) dels vertaderament poderosos, tant com insensibles al patiment humà, mai més puguen aspirar a representar cap votant en aquest país, mai més puguen mentir, tergiversar, defensar, justificar… un genocidi com el palestí ni mostrar cap ambigüitat pel que fa una guerra com la que pateixen a Ucraïna en desqualificar-se pels seus actes i les seues declaracions.
Fa temps em preguntava d’on havia eixit aquesta gent que ens (des)governa ací, sobretot els polítics més joves fills de la democràcia. Em qüestionava i qüestione quin aire enverinat han respirat durant les seues relativament curtes vides per a actuar tan malèvolament usant com a trampolí cadascuna de les seues responsabilitats públiques. Quin odi visceral han hagut de prendre en altes dosis per actuar com ho fan, d’esquenes amb el patiment tant dels seus governats com de tants dels seus iguals, condemnats a la injustícia per l’ambició desmesurada dels més poderosos, a qui segueixen i aplaudeixen absents de la més mínima autocrítica i de la realitat que, palmària, esdevé.
Recordeu-los perquè algun dia no molt llunyà els seus noms seran objecte de reprovació unànime per les seues paraules i pels seus actes inhumans, per una vanitat sobredimensionada i desmesurada ambició, sempre al costat d’uns pocs amb veritable poder -malgrat l’utilitzen malvadament- i aliens a la veritat. Perquè així ho decidiren com a única forma de sobreviure a la seua pròpia incompetència, la mateixa que transformaren en una gran mentida sense cap vergonya ni mirament.
Recordeu-los perquè, en formar part del costat fosc, esdevenen exemples del pol oposat a la virtut, la decència, l’ètica i, al remat de tot, la humanitat que no hi ha dia que soscaven amb els seus fets. La història, com deia, els té reservat un lloc -el mateix que als seus mentors-, el de la ignomínia.