Santiago Posteguillo: “Com podem faltar ponts a Paiporta?, si Julio César podia construir un pont sobre el Rin en 10 dies”

El Meridiano de l’Horta ha començat un nou projecte; una sèrie de pòdcast amb entrevistes a personalitats rellevants de la comarca. Persones que són de l’Horta, viuen a l’Horta o tenen un vincle especial en ella.

Un dels primers entrevistats ha sigut l’escriptor Santiago Posteguillo, coincidint amb la publicació del seu nou llibre: ‘Los tres mundos, la conquista de las galias por Julio César’

Escoltar ací: https://www.youtube.com/watch?v=Gg7jadNq1no

P: Tenim el plaer de tindre una xarla amb un artesà de la literatura. Un orfebre de les lletres i de la història. Que a més la cou a foc lent i compta amb milions de soldats, lectors, que li seguixen, de quants estaríem parlant?
Quant a xifres de vendes, l’última que m’ha passat l’editorial i el meu agent seria d’unes vendes acumulades d’uns 5.000.000 de lectors. Traduït en legions podríem parlar d’uns números que ja li haguera agradat a Julio César comptar amb un exèrcit així. Probablement, els exèrcits més nombrosos que manejaria en aquella época serien de no més de 80.000 hòmens.

Ara que es troba immers en la presentació de la seua nova novel·la, compte’ns com va.
Hui dia quan es fa el llançament d’una novel·la, que s’intuïx o es preveu que puga arribar a molta gent, es requerix la presència de l’autor perquè realitze presentacions i em trobe en això. Ja he realitzat algunes presentacions a València, unes altres molt especials a Torrent o Paiporta. Tinc pendent fer una el dia 17 a València en el teatre Talia. Mentres, he anat a altres punts de la geografia espanyola: Saragossa, Bilbao, Madrid, Vitòria, Linares… i encara em queda per davant: Màlaga, Sevilla, Barcelona, Lugo, La Coruña.

Després del nadal serà el torn de viatjar fins a Amèrica Llatina, on hi ha peticions de molts països i ja hi ha tancada una gira per Colòmbia al gener. Les meues novel·les allí estan funcionant molt bé.

Addicionalment, amb les traduccions a diferents idiomes, em van requerint de diversos llocs d’Europa, com per exemple, en la fira del llibre que hi ha a la primavera a Praga.

Igual que Julio César, està creant un imperi, un imperi de literatura…
Jo preferisc pensar que darrere meu hi ha persones que els agrada llegir la novel·la històrica i que tenen molta afició per continuar llegint el que vaig escrivint. Una situació que és estimulant i que al mateix temps és una responsabilitat. Ara saps que la teua novel·la serà llegida per molta gent i cal fer-ho molt bé tant literària com documentalment, i això es una gran responsabilitat.

Com es fa per a enganxar al lector? En el primer capítol, comença amb un imperatiu; Mata-ho, li diu Fulvia a Clodio, el seu marit, fent al·lusió a Cicerón, i d’aquesta manera, ens endinsem en la història d’una forma imminent.
M’agrada molt el que deia Alfred Hitchcock, el gran mestre del cinema de suspens, que deia que una pel·lícula havia de començar com un terratrémol, i d’ací per a dalt, i l’aconseguia.

En este món literari en el qual hi ha molta competitivitat el lector té aproximadament 70.000 títols literaris que es publiquen a l’any en un país com Espanya, i que el teu text siga triat per la gent, requerix que captive. És veritat que jo jugue amb un poc d’avantatge perquè si altres llibres han agradat segurament tornaran a llegir-me.

Pot haver-hi cinema de les obres de Santiago Posteguillo?
El tema del cinema és molt complex, no depén de l’escriptor. El primer que ha de passar és que l’autor compte amb una proposta interessant o almenys amb una proposta. A vegades han arribat propostes, però s’acaben retirant perquè el cost de producció del cinema històric excedix molt. El cinema històric comporta un cost que excedix normalment la capacitat de producció del cinema espanyol, per a esta mena de pel·lícules seria necessària una coproducció, i les coproduccions són complicades.

A vegades em plantegen que una bona opció seria recórrer a la IA, però això també seria costós, ja que caldria fer-ho amb un bon programa, no amb qualsevol. D’altra banda, l’espectador que està acostumat a uns grans efectes especials, no li agradaria un cinema històric que no estiguera al nivell d’espectacularitat que espera. Així que en este moment no és una cosa que ens plantegem. Encara que si pot ajudar i que en un futur succeïsca, el fet que estem traduint les novel·les a l’anglés, i obrir camí als EUA, pot obrir camí en eixe sentit.

Passant del cinema a la realitat, com a valencians, no ens podem escapar d’aquell episodi que va viure a Paiporta el 29 d’octubre de 2024, que d’alguna manera es pot comparar amb les vicissituds que va viure Julio César. Pot comparar-nos les
dos realitats?

El que jo vaig viure a Paiporta amb la DANA ho vaig relatar amb una certa precisió i amb paraules molt calculades en la intervenció que vaig fer al Senat el 15 de novembre de l’any passat, i a eixes paraules em remet.

La meua valoració sobre el conjunt de les administracions polítiques i sobre els polítics és tal com els denomine en eixa intervención. Vaig dir que sòn miserables, que apunyalen al poble. Esta afirmació no ha tingut cap crítica per part dels polítics, per la qual cosa ha de ser que en el seu conjunt ells es consideren ben definits. Sembla ser que o els sembla bé o els és igual, cosa que em sorprén perquè si a mi algú em diguera estes paraules, saltaria i diria que no estic d’acord.

Em sembla lamentable el molt lent procés de reconstrucció. S’han fet algunes obres, però pense que no s’han fet amb la previsió que puga a tornar a ocórrer el que va ocórrer. Per exemple, l’estació de metro a Paiporta s’ha tornat a construir en el mateix lloc i de la mateixa forma, i si tornara a succeir una situació similar, amb tota probabilitat passaria el mateix.

A més, crec que hi ha falta de voluntat per a acabar les coses. Jo a Paiporta vaig haver de fer la presentació a la biblioteca, una instal·lació que seguix sense recuperar la seua planta baixa, tampoc l’auditori està acabat. Falten també ponts, sobre un llit que ha romàs sec al llarg de tot este temps, mentres que Julio César era capaç de construir un pont sobre el riu Rin, que és pràcticament una mar, sense desviar el llit, en tot just 10 dies. És a dir, quan hi ha voluntat es poden fer les coses.

Reprenent el tema de l’escriptura, quin consell li donaria a una persona que ha començat a escriure?
Que lligen molt més del que creuen que és llegir molt.

Finalment, diga’ns un consell per a viure.
Llegir molt perquè no et manipulen.

EN BREU

● Café, te o poliol? Més de café, però acabe combinant café i te.
● Vi o cervesa? Vi
● Si fora una cançó, quin gènere seria? Rock & Roll
● Un lloc de València o de l’Horta: És difícil, però Sagunt és molt especial per a mi.
● Sense quin dels cinc sentits podria viure? Quan ens lleven algun dels nostres sentits ens adonem de la seua importància. Amb la COVID-19 a vegades es perdia l’olfacte o el gust i ens adonàvem de quant perds en la vida si no tens els sentits. Si he de llevar-me un, seria el tacte.
● Amb quin personatge et prendries un café? Amb César.