UN MINUCIÓS ESTUDI SOBRE L’ARQUITECTURA BARROCA VALENCIANA APROFUNDEIX SOBRE L’ESGRAFIAT

El Consell Valencià de Cultura està a punt de traure a la llum una nova publicació en la seua Sèrie Minor (Arquitectura) dedicada als esgrafiats barrocs valencians. Una decoració bastant desconeguda, malgrat que fou molt popular en la segona meitat del segle XVII i els inicis del segle XVIII arreu el regne de València.

D’això s’han encarregat els seus autors, els historiadors de l’art de la Universitat de València Maxim García i Albert Ferrer (columnista d’aquest periòdic), d’intentar aclarir què és aquest ornament, d’on procedeix, com arrelà ací i es va difondre també per Aragó i Catalunya. A més d’oferir una àmplia visió de l’arquitectura barroca valenciana, en què preneren forma les seues sinuoses i cridaneres formes bicolors d’arrel classicista, i censar fins a 122 exemplars en les actuals províncies d’Alacant (en menor mesura) i, sobretot, Castelló i València. Un treball ímprobe pel seu desconeixement i la dificultat que representa abastar un territori tan vast.

El llibre s’estructura en tres grans parts, després de les paraules introductòries i el pròleg, a càrrec del major especialista en l’esgrafiat, Rafael Ruiz, la conclusió, la difusió dels resultats i la bibliografia. La primera part (antecedents i contextualització) els autors l’estructuren en quatre capítols: l’ornamentació clàssica, les vies de penetració de la mateixa, l’arquitectura barroca valenciana i el seu màxim representant, l’aragonés Juan Pérez Castiel (pp. 33-109); la segona (hipòtesis, fonts i marc cronològic) es divideix en cinc nous capítols: l’esgrafiat, la seua presència a Espanya, l’esgrafiat segons la tratadística, les fonts d’inspiració i l’esgrafiat valencià (pp. 111-141); mentre que la darrera de les parts  (cens d’edificis) està conformada per un capítol final: el seu catàleg entre 1642-1712, aproximadament (pp. 143-235). Al capdavall, la part més generosa de l’estudi en tant en quant cadascuna de les arquitectures disposa d’una fitxa tècnica complementada per il·lustracions adients, les quals contribueixen a la amenitat del text, però sobretot a donar a conéixer un patrimoni artístic poc conegut, malauradament.

La primera presentació tindrà lloc el pròxim 31 de març al Palau de Forcalló, a les 12h, davant la Comissió de Patrimoni, presidida pel conseller de la institució consultiva Vicent González Móstoles.