Un nou Nadal atípic

Albert Ferrer Orts – Universitat de València

Creguts com estàvem que la crisi sanitària estava sota control, la nova variant Òmicron ens ha desbaratat els plans i, de bell nou, fa cert allò que la nova (a)normalitat vingué per a quedar-se. Vist amb certa perspectiva i desapassionadament diríem… i el que encara queda per davant!

Cap dels nostres polítics amb veritable responsabilitat de govern vol ser impopular, almenys tant com per a prendre mesures més dràstiques pel que fa a una pandèmia que, com el Guadiana, reapareix de tant en tant, sobtadament. Gran part de la resta de les formacions polítiques, en l’oposició, no fa una altra cosa que atiar el foc quan la realitat, tot siga dit de passada, és que no ho farien millor i donen gràcies en silenci per no governar en circumstàncies tan adverses i canviants.

A Sánchez, dure el que dure, no cap dubte que se’l recordarà sobretot per haver capejat la crisi sanitària com ha pogut o sabut, allunyat de la corrupció endèmica i dels insults del principal adversari, seguit en aquest darrer menester pels d’Abascal. Dos convidats de pedra que, tard o d’hora, passaran a la reserva de les essències pàtries per la seua inoperància i mala fel. No estan a l’alçada de les circumstàncies per millorables que siguen el president i els seus col·laboradors.

Torna el Nadal, com ho feu l’any passat, i ho fa amb les mateixes pors i incerteses d’antuvi, però amb un alt percentatge de vacunacions, una tercera dosi en marxa i la inoculació de la primera a part dels més joves. Un panorama epidemiològic distint dins de la gravetat de la situació que ens aporta certa seguretat, especialment si recordem que fa una anualitat molt poca gent estava immunitzada i el panorama s’hi entreveia més que fosc.

Novament, l’economia es ressent, l’oci es retrau i la gent tendeix a desmoralitzar-se en no poder socialitzar els seus sentiments en dates tan assenyalades. Un Nadal atípic al que seguiran altres de semblants si no es posa remei al problema de salut pública que ens tenalla arreu el planeta, el qual porta camí d’enquistar-se definitivament i  amargar-nos la vida durant una llarga temporada.

Tot i això, no desesperem i confiem –no ens en queda una altra ni tampoc millor- que algun dia torne la normalitat i puguem celebrar les alegries i tristeses com solíem fer-ho, en plena llibertat i lliures del virus, que falta ens fa.

Bones Festes i Millor Any Nou!!!