UN PUNT D’INFLEXIÓ?
Albert Ferrer Orts
Universitat de València
Molt recentment, aviat farà un parell de mesos, faltà Vicent Sales Martínez, fill de Massamagrell i president del Centre d’Estudis de l’Horta Nord i de la Fundació Assut, la qual porta associat des d’ara el seu nom. En essència, un llaurador, enginyer i geògraf que es passà la vida treballant, estudiant i analitzant la comarca i, molt en particular, el sistema de rec que, en una bona part, la irriga des de la Reial Séquia de Montcada. Una personalitat excel·lent en el tracte que, sense alçar la veu i la cordialitat per davant, anà fent camí des de la seua preocupació i cabòries pel territori i l’evolució agrària del mateix en un temps en què la seua reivindicació ensopegà amb el creixement -bastant desaforat, malauradament- dels nostres pobles en perjuí de les senyes d’identitat entre naturals i antropitzades dels seus respectius termes municipals.
[Visita a les Sitges de Burjassot]
Com he referit en algunes ocasions, el naixement del Centre d’Estudis de l’Horta Nord (CEHN) en 1994 va coincidir amb la major desnaturalització que aquesta galta de l’Horta ha patit en segles. Un fet que, dia que passa, segueix adulterant les séquies, els camps, els cultius, els vials, les sendes i tot el que envolta els nuclis urbans que tampoc han deixat de fer-se grans i, a més, vulgaritzar-se en confondre’s la seua hipotètica modernitat, confort i disseny amb la seua secular idiosincràsia, compartida en els trets fonamentals però tan diferent si ens aturem a analizar les peculiaritats de cadascun d’ells, M’explique, no és igual ser de Foios que ser-ho d’Almàssera, Meliana, Albalat dels Sorells o Vinalesa; pertànyer a Massamagrell i confondre-ho amb qualsevol veí de Museros, la Pobla de Farnals o Rafelbunyol, com esdevé exactament igual amb els puçolencs i els d’El Puig de Santa Maria, i així en totes i cadascuna de les seues localitats i pedanies.
[Josep Corell en una visita a Llíria]
La labor de Vicent Sales, conjuntament amb altres membres destacats del CEHN, posem per cas, quallà en infinitat d’accions sobre el terreny que, estudiant el que a tothom ens uneix per damunt de diferències de matís, aportà nombrosa informació inèdita la qual anà transformant-se en xarrades, excursions, exposicions, congressos i publicacions adreçades a conéixer millor la nostra singularitat per a poder valorar com cal tot allò que -acostumats a la seua presència- sovint passa desapercebut i corre el risc de desaparéixer al ritme que ho han fet els llauradors de soca-rel, els vertaders vertebradors del territori mercès a la gestió de l’aigua des de temps immemorials.
[Homenatge a Josep Corell a Alfara del Patriarca]
Vicent Sales, com abans d’ell Josep Corell, sengles presidents del CEHN, van deixar un llegat inesborrable entre els que els vam conéixer i tractàrem (per descomptat entre tots aquells que estimen l’indret), mereixedor dels homenatges que se’ls han retut i retran en endavant quan l’entitat cultural ha sobrepassat els tres decennis d’existència i caldrà rellançar de bell nou, com no ha deixat de fer-ho el seu secretari i alma mater Josep Vicent Frechina, l’activista cultural per antonomàsia capficat en fer-la present en els fòrums adients allà on calga.
El traspàs del darrer president del CEHN (https://ca.wikipedia.org/wiki/Centre_d%27Estudis_de_l%27Horta_Nord) hauria de suposar, potser, una nova etapa des de les diverses activitats proposades pels seus membres, com una mena de deure pendent o, si se vol, un punt d’inflexió que torne a fer present l’activisme cultural d’antuvi quan més es necessita la seua presència en els nostres pobles i pedanies. Sobretot pel que fa a l’adhesió de nous membres interessats, en particular dels més joves, com a garantia de que allò fet i, també, encara per fer té una continuïtat.