VANITAS VANITATIS

Albert Ferrer Orts – Universitat de València

Després de comprovar la furibunda reacció reaccionària davant de les manifestacions produïdes arreu l’estat, molt en particular a la capital del mateix a propòsit de La Vuelta, en què no s’ha deixat de criminalitzar els participants que clamaven per la fi del desastre de Gaza, fins a comparar els seus protagonistes amb delinqüents i, pitjor encara, terroristes que han embrutat el nom del país i de Madrid, en particular, en una maniobra coordinada a gran escala per a desacreditar l’esquerra i els valors que aquesta representa (per exemple el respecte als drets humans), al·lucine -no trobe el verb adequat, ho reconec- amb la deriva que prenen els esdeveniments. És tal l’enrenou que causen les calamitoses declaracions dels de sempre, amplificades pels seus canals habituals de difusió encarregats de confondre interessadament el més pintat, que va fent por la seua imprudència, odi, revenja i temeritat tan manifestes com viscerals.

¿No hi ha una mica, només una miqueta, d’humanitat en aquests éssers perversos entestats en rebolicar una noble acció per allò de cridar l’atenció mundial? ¿Tot s’hi val per allò d’incrementar exponencialment el setge insultant greument al president del govern i, amb ell, a una bona part de la societat espanyola escandalitzada per les dimensions del genocidi i avergonyida per la inacció Occidental? Perquè el que fa aquesta dretona insofrible és mereixedor de la reprovació unànime d’una població fastiguejada davant dels plans més que perversos de gentola com Netanyahu i Trump, el primer com a màxim valedor del segon per a obtenir el premi Nobel de la Pau, el segon -inflat de vanitat insaciable- recolzant el primer en la seua infrahumana persecució i caça als palestins. Fins a tal punt és explícita la connivència que ambdós ja pensen en com repartir-se el territori mentre que l’israelià fa el treball brut i l’altre li ho consenteix evitant mirar i enviant-li una bona cosa d’armament mentre dissimula no veure ni escoltar res.

I és que la vanitat és tanta que ells, com personatges com Putin, Xi Jinping o Kim Jong-un, que actuen despreciant el comú dels mortals amb una insolència i prepotència inaudites -sabent que també són de carn i ossos, mortals vaja-, creguent-se immortals. Tindran barra?

Això és el que els agradaria ser als (ultra)dretans a casa nostra guiats des del limbe pudent de FAES per un tal Aznar, rancorós i venjatiu, borratxos d’ira per tardar tant en assolir el poder absolut, líders incontestables d’una nova realitat que fa autèntica por per concentrar en uns pocs tota la representativitat, en particular la que descansa en la sobirania popular per allò de cancel·lar l’esperit democràtic sense pamplines.

Com deia, comença a fer por l’ambient que es respira, ben contaminat des de l’exterior, quan fa la impressió que tot val, absolutament tot, menys assossegar-se, meditar, humanitzar-se i actuar en conseqüència. Al capdavall, fent cas al títol de l’escrit: vanitas vanitatis. Cap d’ells viurà cent anys, tret dels llibres d’història que, per molta manipulació i censura que patisquen, saldaran comptes per a la posteritat.

Llàstima que -abans que això arribe- seguisquen escrivint la història contemporània amb sang innocent.