Josep Almenar: “Els ajuntaments hem sigut la primera linia de resposta, hem gestionat el desastre des del desastre”
Picanya continua treballant per a posar en funcionament totes les instal·lacions públiques que van quedar afectades, en molts casos completament inutilitzades. El treball, és complicat, ja que es compta amb els mateixos recursos humans i tècnics que abans de la catàstrofe i cal redactar memòries, licitar obres i s’ha de fer el treball sense desantendre el dia a dia.
“Els ajuntaments hem sigut la primera línia de la resposta de les administracions davant la catàstrofe, de fet, els ajuntaments hem gestionat el desastre des del desastre”, destaca l’alcalde de la localitat, Josep Almenar. Hui la situació és molt diferent de la de les primeres setmanes però el volum de treball continua sent enorme perquè l’afecció, el mal provocat per la inundació va arribar a tot el nucli urbà i per tant totes les instal·lacions, tots els carrers, totes les places, ponts, clavegueram, xarxes de proveïment… han necessitat i necessiten de treball.
La realitat de veïns i veïnes és molt variada i per tant, les seues necessitats també. Hi ha famílies que van perdre a sers estimats i que molt difícilment podran superar-ho, i persones que van perdre les seues llars, van perdre negocis, van perdre béns i recursos…
“Eixa disparitat fa que trobem des de realitats impossibles de superar com és la pèrdua d’un ser estimat, a famílies, comerços, empreses que ja han aconseguit en major o menor mesura realitzar les reparacions necessàries i recuperar una certa “normalitat”.
Des de l’Ajuntament hem de continuar donant suport a esta recuperació i adaptar-nos a les necessitats que provoca cada situació”, ha afirmat Almenar.
Després de quasi un any de la pitjor catàstrofe natural de la història d’Espanya i en la qual Picanya, al costat d’uns altres, va ser zona zero, l’alcalde ha assegurat que la seua reflexió no pot ser un altra que, “en primer lloc, agrair l’ajuda rebuda tant des de la ciutadania com des de les institucions públiques i privades. Però, d’altra banda, no podem deixar d’insistir en la necessitat de continuar el procés de reconstrucció. Un procés que no pot ser, tornar, dins de 10 anys, a la situació de 2024 sinó que ha d’implicar que els nostres pobles arriben, dins de deu anys, al punt en el qual hagueren arribat sense la DANA. Reconstrucció ha de significar millora”.
De la mateixa manera, “com a societat és molt necessari aprendre de l’experiència viscuda. Saber que estos successos de clima extrem es poden repetir i que no podem seguir com si no haguera passat res”, ha puntualitzat Almenar, que advertix que els experts porten anys avisant de la possibilitat d’increment d’estos fenòmens. “Hem de replantejar-nos models urbanístics, formes de construcció, models de prevenció d’inundacions… Hem de valorar si hi ha zones on no hem de reconstruir i, en definitiva, hem de replantejar-nos la nostra relació amb la nova realitat que ens ha descobert la DANA d’octubre 2024. La seguretat de les persones ha de ser l’objectiu número u”.
Almenar ha parlat de com se seguixen hui dia les alertes. “En este moment les persones que vivim en estos pobles hem aprés que el perill és real. Que “l’impossible” pot succeir. Desafortunadament això ens pot portar a exagerar les alertes i esta exageració pot acabar per produir l’efecte contrari al pretés. Per això, hem de ser molt prudents en l’ús de les alertes i les mesures a prendre. Exagerar-ho tot fins al punt d’infringir la vida normal de les persones perquè plou pot acabar per generar fastig i desafecció. És necessari ser rigorosos i aprofitar la situació actual perquè les persones entenguen els diferents nivells d’alerta, els diferents tipus i es dispose de la informació i la formació per a poder reaccionar de forma proporcionada, ordenada i eficaç”.