La burocràcia com a excusa política

Tomás Laguarda

Els ciutadans reclamant solucions i els polítics excusant-se en la burocràcia. Este és, en síntesi, a falta d’una explicació detallada, el panorama social existent un any després de la tràgica i criminal ‘barrancà’ en els pobles afectats de l’Horta Sud. Certament, s’han fet obres de neteja i reconstrucció, només faltaria, encara que algunes, just és reconéixer-ho, gràcies a la iniciativa privada i, pese a tot, encara queden danys a la vista, com a cicatrius, així com seqüeles, com els barracons en centres docents, que tardaran molt a eliminar-se. S’han entregat diverses ajudes econòmiques als damnificats, també, el que era necessari. S’estan exigint les responsabilitats polítiques i dirimint les penals, bé, com és de justícia i obligat fer-ho. Però el mollar de l’assumpte, que és la realització d’obres importants i infraestructurals de prevenció i transformació, així com la implantació de nous i millors sistemes de protecció ciutadana i plans de contingència, amb la finalitat d’evitar al màxim que puga tornar a passar el que va succeir el 29-O, això està encara a l’espera en la llista d’exigències, excepte algun projecte en paper i alguna tireta de cara a la galeria, com això de les càmeres i la megafonia. I ací és on apareixen les excuses, especialment dels polítics que ocupen les alcaldies, l’administració més pròxima al ciutadà i, per tant, la més exposada a queixes i crítiques, sobretot en les xarxes socials.
Des dels ajuntaments afectats i les institucions d’àmbit comarcal i autonòmic s’està reclamant al Govern central que facilite i agilitze administrativament els tràmits per a poder aplicar sense dilació els recursos econòmics rebuts, perquè s’està donant la paradoxa que, tenint molts diners en les arques municipals, en alguns casos quantitats que suposen unes quantes vegades tot el pressupost municipal anual, no es pot gastar de forma immediata en les obres necessàries com deuria. Cert és que hi ha obres d’infraestructura que són competència del Govern central, en les quals els ajuntaments poc més poden fer que reclamar-les, però hi ha moltes altres que sí que poden realitzar. No obstant, des de les alcaldies s’està usant com a excusa política la reglamentació i la mateixa burocràcia, no sols l’estatal, sinó també l’autonòmica i la local, sense fer-se càrrec que la situació és excepcional i requerix, per tant, accions i solucions excepcionals. Com diu el refrany, a grans mals, grans remeis.