L’art de ser cronista

Més de 40 municipis conformen l’Horta Nord i l´Horta Sud; una comarca plena d’històries, de patrimoni, de gastronomia, de cultura, de festes i de tradicions i sobretot d’un llegat d’història i de pertinença a una manera de viure i de parlar.

Els municipis a través del temps i dels seus habitants desentranyen històries increïbles; en la majoria dels casos comptades per les persones majors. Estes històries passaven de generació a generació a través d’històries o fins i tot cançons que narraven alguna cosa que havia ocorregut. Un passat que temia perdre’s i si es mantenia, passava en la majoria dels casos a convertir-se en llegenda local.

La figura del cronista municipal o local va ser, i és, un element bàsic per a recaptar eixes històries abans escrites i contades i ara, fins i tot gravades o mostrades en les xarxes socials.

Tot treball de recopilació és bo i més quan es tracta de rememorar la història (amb tots els seus braços i variants) perquè el temps no el destruïsca i passe de generació en generació. Saber d’on venim i on anem és una frase que forma part d’este llegat i este treball per part dels historiadors, cronistes o veïns que aporten esta manera de treballar, de contar la història de la població perquè quede en els habitants de qualsevol generació.

En una època on tot són presses i tot és per a ja, la minuciosa labor d’un cronista manté l’essència d’un treball quasi artesanal (la labor de veure, d’observar, de conéixer, d’estudiar, d’investigar, de parlar i escoltar, d’assimilar i de comptar i d’escriure o gravar dades històricament rellevants). Per a això ens relaten en este article com es viu des de dins, ser cronista (que allarga la seua ombra a ser historiador, escriptor, amant de les lletres, i amant de la zona on es viu i de la seua idiosincràsia per a poder-la relatar).

Julio Badenes, cronista oficial del Puig, i Jesús Piquer, cronista de Museros, ens expliquen com és la seua labor, i la importància d’este treball per a la localitat.

Badenes és historiador, professor, filòsof i cronista. Ell que ha fet conferències, ha escrit llibres i ha estudiat durant anys i ho continua fent, la idiosincràsia del Puig, donant exemple i participant com a assessor en desenes de projectes de la localitat com la recuperació del Reial Monestir, la Torre de Guaita, del Castell del Puig, etc.. Ha escrit i ha col·laborat en molts articles, en publicacions, i congressos.

Badenes continua immers en les investigacions i assegura que “ser cronista és meravellós, és la persona que salvaguarda el patrimoni històric del poble perquè a través d’esta figura s’oferix a conéixer el passat, el present i així poder albirar el futur. El més important és admirar i respectar la zona en concret i a partir del coneixement donar a conéixer en cos i ànima el territori en tots els seus vessants. Sense un patrimoni històric no hi ha sentit en conjunt. La persona cronista és important perquè no es perda la personalitat històrica del moment, del passat, de les veus d’abans, per a poder-lo explicar i investigar i quede escrit a través dels anys”.

Per a l’historiador Julio Badenes, el cronista és la consciència històrica del poble, del llegat que queda. El seu primer article és de 1987, quan tenia aproximadament 17 anys d’edat, va anar sobre el castell i el Monestir del Puig; també va escriure sobre altres municipis (per exemple, el de la seua dona)

“Quan vaig acceptar ser cronista ho vaig fer perquè este nomenament a més del que significava et dona la possibilitat d’investigar amb major llibertat: T’ajuda a aconseguir documentació per a poder arribar més a la qüestió i t’obri portes per a poder tindre més exacta i més a prop la història”, afirma Badenes.

També, l’amor pel seu municipi i per voler saber cada vegada més, va portar a Jesús Piquer a ser cronista local de Museros. Un amor per la història i per escriure que res té a veure amb els seus estudis i la seua carrera d’economia a la seua esquena fins i tot ha treballat com a tècnic d’ocupació i orientació laboral en diversos ajuntaments, i va anar a partir d’ací quan li va nàixer la curiositat de saber, a través sobretot de les persones majors, “perquè els nostres majors són una importantíssima font d’aprenentatge i llegat històric social”.

Piquer començà a escriure els seus relats i articles en els llibres de festes, esbrinant com i quan es produïen els fets històrics festius, abans i després de la guerra: Piquer es va endinsar quasi sense adonar-se en la història de la seua família i va començar a poc a poc a escriure sobre aquelles de Museros.

Piquer se sent orgullós de poder traslladar en el temps totes aquelles històries que coneix, que li compten, i és que per a ell el més important de ser cronista és tindre verdadera passió per la seua localitat i deixar per als jóvens i per al futur aquelles històries de la manera de viure de Museros.

Piquer relata que “tinc afició també pels bous i també vaig començar a escriure sobre la seua història a través de les veus vives de gent gran. També vaig fer un article sobre el patró de Museros, Sant Roc, on sempre s’havia contat una història i que hui ja roman escrita perquè no es perda”. Piquer hui dia ha escrit diversos llibres, entre els quals destaca la “Trilogia dels somnis” entre altres. Per a ell el més important és no perdre la història “per això és important fer arribar el nostre llegat de la millor manera possible i per escrit, perquè els que seguisquen sàpien de les nostres petjades”. Piquer es queda amb l’essència d’escoltar i de saber-ho traslladar. A partir d’ací comença la seua passió i poder explicar allò que li compten de la millor forma possible.

Cronista és, en els temps que corren, un art com el de l’orfebreria, minuciós, amb temps i a foc lent. Un llegat que cada vegada més municipis opten per tindre entre els seus habitants perquè la història del poble es quede sempre viva.