La Mancomunitat de l’Horta Sud abriga “Un any de la DANA”, una mostra fotoperiodística que parla i posa noms a la tragèdia
Pilar Moreno
Quatre-cents dies després de la tragèdia del 29 d’octubre de 2024 —després de molts bulos, llàgrimes i un dolor inesborrable— la Mancomunitat de l’Horta Sud recorda i posa llum a aquella nit i a les hores i dies de foscor que la van seguir.
Ho fa acollint l’exposició fotogràfica “Un any de la DANA”, una mostra que retorna la mirada al que va passar amb rigor, respecte i sense filtres. Una exposició per entendre el que va passar i el que encara passa.
La crudesa i l’impacte visual de les imatges és tal que, segons es va explicar en la inauguració, algunes agències internacionals van arribar a qüestionar si determinades fotos eren reals o productes d’intel·ligència artificial. Moltes s’han fet virals.
L’entitat intermunicipal, presidida per l’alcalde de Sedaví, José F. Cabanes, acollirà esta proposta gràfica fins al 5 de gener, impulsada pel Congrés dels Diputats i la Unió de Periodistes Valencians. La presidenta i el president, Francina Armengol i Vicent Marco, assistiren a l’acte a Torrent, juntament amb la Delegada del Govern, Pilar Bernabé, i alguns dels 37 fotoperiodistes -en bona part valencians i de la comarca- signants del treball i que van compartir els durs i emotius relats humans que hi ha darrere de cada imatge.
Vivència
Miguel Ángel Montesinos (Monti), del diari Levante-EMV, va resumir la seua vivència amb una frase tan colpidora com reveladora: «Les meues són fotos sense ànima».
La força, explicava, se la va endur el fang aquella jornada tràgica, quan el tsunami el va sorprendre en un parc infantil prop del barranc de Paiporta. Després de passar part de la nit i la matinada pujat a un columpi amb altres persones, intentant salvar la vida, no li quedà alé per recollir la destrucció que havia vist i viscut durant set hores de supervivència.
Periodisme i dignitat
Ell i la fotoperiodista torrentina Irene Marsilla (Las Provincias) van ser la veu dels professionals, reivindicant veritat, responsabilitat política, periodisme i dignitat per a les víctimes. «Este treball ens haurà eixit millor o pitjor, però passarà a la història de la nostra professió com el tema», va remarcar Marsilla, que confessava haver sentit por i que buscava llocs apartats per plorar lluny dels damnificats.
La presidenta del Congrés, davant una sala plena de gom a gom, va reconéixer la dificultat en la selecció del material: “Hi havia moltíssim per a triar”. Justificava el projecte en tres raons: “Per les víctimes, que ja no tornaran, i les seues famílies; el que ha passat no es pot oblidar. Pels periodistes compromesos que han tractat d’explicar la veritat amb rigor, reflectint el patiment i el dolor; i perquè no pot tornar a passar”. També va posar el focus en els efectes devastadors del canvi climàtic, que ja va experimentar Sant Llorenç (Mallorca), en 2018, quan era presidenta de les Illes Balears. “Tots els dies pense en les víctimes”, va recordar.
La Delegada del Govern, Pilar Bernabé, va felicitar la professió: “Gràcies a vosaltres s’ha posat cara, nom i cognoms a milers d’històries que ens han marcat. Esta terra vos necessita més que mai, necessita no oblidar”.
Per la seua banda, Vicent Marco va posar el valor en la dignitat dels familiars de les víctimes, presents a l’acte amb representants de les tres associacions de la comarca. Assegurava sentir-se “molt orgullós del treball desenvolupat pels mitjans i pels professionals”, destacant el periodisme local que, en este cas, “ha contribuït a desmuntar bulos”.
Ampli recolzament institucional
La mostra va comptar amb el suport d’alcaldes, alcaldesses i corporacions dels municipis colpejats per la riuada: Guillermo Luján (Aldaia), Toni Saura (Alaquàs), Vicent Ciscar (Paiporta), Lorena Silvent (Catarroja), Vicent Zaragozà (Silla), Javier Mansilla (Manises), Cristina Fornet (Piles), María Isolina Verdeguer (Castellar-Oliveral), el portaveu de Llocnou de la Corona, Rubén Molina, i la diputada Carmen Martínez, entre altres.
Exposició en 2026
Vicent Marco va convidar a recórrer els municipis que acolliran l’exposició en 2026: Paiporta, Catarroja, Castellar-l’Oliveral, Picanya, Sedaví i Massanassa. Pobles dels quals José F. Cabanes va fer un relat precís dels efectes de la riuada; un territori que va ser epicentre del desastre i que continua sent territori del record.
Amb l’entrega a Armengol d’un palmito de l’empresa Ferran Abanicos d’Aldaia, que ret homenatge a la DANA, la Mancomunitat celebra, pràcticament, l’últim acte del calendari d’homenatges a la riuada. «Un punt i quasi final a un any de memòria, reivindicació i treball compartit».
