TANT TENS TANT VALS, L’ETERNA CANTILENA

Albert Ferrer Orts – Universitat de València

Despús-ahir vam assistir a l’enèssim episodi de desallotjament a la força d’immigrants arreu l’estat, fou a Badalona -ciutat en què ostenta l’alcaldia el polèmic Xavier García Albiol- i afectà a unes quatre-centes persones, com vosté o jo. Independentment de la seua situació legal, ciutadans pobres, treballadors en labors sense cap reconeixement -si és que en tenen atesa la manca de papers-, ni cap possibilitat de llogar-se una vivienda mínimament digna, menys encara veient els preus abusius del mercat immobiliari. L’alcalde, en la seua línia tradicional de combatre aquest tipus de població sense oferir cap alternativa al desnonats, ha tret pit pel veïnat queixós per aquesta circumstància, per tant acontentant els seus electors i, alhora, avantçant-se a les polítiques que prediquen en aquest sentit VOX i Aliança Catalana.

Executat l’acte amb la participació d’un nombrós contingent policial, el qual ha detés a divuit d’ells per il·legals extralimitant la resolució judicial que només afectava a l’abandó de les obsoletes instal·lacions públiques ocupades, la situació de la major part dels expulsats és tan incerta com que la primera nit l’han passat a l’intempèrie en ple mes de desembre, sense cap contemplació ni, segons pareix, l’acció del departament de benestar social del consistori català envers aquesta gent privada sobtadament d’un sostre on protegir-se de les inclemències de l’oratge.

I és que si aquestes persones no foren negres, posem per cas, o disposaren de comptes corrents sanejats, o foren esportistes d’elit o, ves a saber, cantants i músics d’èxit, un altre gall cantaria. Però no, són gent jove que un dia emigrà dels seus respectius països a la recerca d’un futur millor creuant mars o oceans, jugant-se la vida per poder arrelar entre nosaltres, lamentablement en un país que no recorda que també migrà perquè era pobre i que ara no tracta com cal als que venen de fora en eixes circumstàncies, negant-los els permisos, condemnant-los a l’explotació laboral i, per si fora poc, assenyalats per  formacions polítiques dretanes i, en particular, ultres que veuen en ells un motiu de desnaturalització racial, malfeiners, beneficiaris de l’estat de benestar i, sobretot, delinqüents.

Llàstima fa la nul·la compassió dels que s’envolten en banderes, himnes i l’herència cultural cristiana de què fan gala cada volta que obrin la boca, quan en realitat representen la ignomínia en estat pur, això i una inhumanitat que, damunt, els dona vots: tant tens tant vals, l’eterna cantilena. Damunt, celebraran Nadal amb la consciència tranquil·la per allò del deure complit. I és que de cinisme van més que sobrats.