Alaquàs, Aldaia, Picassent, Quart de Poblet i la Mancomunitat s’adhereixen al Pacte Horta Sud
El manifest del Pacte Horta Sud pretén establir les bases per a la reconstrucció de la comarca una vegada haja passat l’actual crisi provocada pel coronavirus. El pacte s’ha presentat per registre d’entrada en tots els ajuntaments de la comarca i, fins al moment, ja s’han adherit els municipis d’Alaquàs, Aldaia, Picassent, Quart de Poblet i la Mancomunitat de l’Horta Sud, així com més de 250 persones i 70 entitats ciutadanes, econòmiques i culturals de la comarca. Des de la Fundació Horta Sud esperem que la resta de consistoris també se sumen al pacte.
El teixit associatiu de la comarca de l’Horta Sud ja ha passat a l’acció. Des de l’inici de la crisi, les associacions estan fent propostes a les institucions públiques en matèria de mobilitat sostenible, transport públic, reactivació de l’economia, impuls del comerç local i, sobretot, per tal de reivindicar unes ciutats més humanes i sostenibles. És el moment de recuperar l’espai públic, de connectar el Parc Natural del Túria amb el de l’Albufera, de netejar i fer una xarxa de barrancs que connecten els municipis i que siguen un espai natural, no vertaders. També cal protegir l’horta, incrementar les zones verdes, connectar tots els municipis amb carril bici, plantar més arbres, impulsar la transició energètica o reforçar els sistemes de salut pública. Les persones han d’estar en el centre de la reconstrucció, tot això sense oblidar que la crisi climàtica ja està ací i aquesta no té vacuna.
Es pot eixir d’aquesta pandèmia millorant la nostra comarca. Caldrà coordinació, consens i voluntat política, la societat ho està reclamant. La política haurà d’estar a l’altura, no podem continuar com estàvem fins ara, ha arribat el moment de transformar la realitat, no sols de gestionar-la. Els primers ajuntaments democràtics es van caracteritzar per la seua voluntat pedagògica a l’hora de promoure el canvi social, varen construir uns municipis amb la comunitat. Actualment tenim una administració tremendament garantista, plena de processos i de burocràcia, que ha perdut la voluntat de fer pedagogia i de transformar la realitat. Caldrà que tant els professionals de l’Administració pública com la classe política recuperen la voluntat transformadora, la pedagogia i la comunitat. Demanen generositat i responsabilitat a totes les parts.
En qualsevol cas, les associacions seguirem presentant propostes i estarem en disposició de coordinar accions amb les Administracions públiques, si bé cal recordar que són les institucions públiques les que tenen les competències i el poder per a fer-lo.
El teixit associatiu de la comarca de l’Horta Sud ja ha passat a l’acció. Des de l’inici de la crisi, les associacions estan fent propostes a les institucions públiques en matèria de mobilitat sostenible, transport públic, reactivació de l’economia, impuls del comerç local i, sobretot, per tal de reivindicar unes ciutats més humanes i sostenibles. És el moment de recuperar l’espai públic, de connectar el Parc Natural del Túria amb el de l’Albufera, de netejar i fer una xarxa de barrancs que connecten els municipis i que siguen un espai natural, no vertaders. També cal protegir l’horta, incrementar les zones verdes, connectar tots els municipis amb carril bici, plantar més arbres, impulsar la transició energètica o reforçar els sistemes de salut pública. Les persones han d’estar en el centre de la reconstrucció, tot això sense oblidar que la crisi climàtica ja està ací i aquesta no té vacuna.
Es pot eixir d’aquesta pandèmia millorant la nostra comarca. Caldrà coordinació, consens i voluntat política, la societat ho està reclamant. La política haurà d’estar a l’altura, no podem continuar com estàvem fins ara, ha arribat el moment de transformar la realitat, no sols de gestionar-la. Els primers ajuntaments democràtics es van caracteritzar per la seua voluntat pedagògica a l’hora de promoure el canvi social, varen construir uns municipis amb la comunitat. Actualment tenim una administració tremendament garantista, plena de processos i de burocràcia, que ha perdut la voluntat de fer pedagogia i de transformar la realitat. Caldrà que tant els professionals de l’Administració pública com la classe política recuperen la voluntat transformadora, la pedagogia i la comunitat. Demanen generositat i responsabilitat a totes les parts.
En qualsevol cas, les associacions seguirem presentant propostes i estarem en disposició de coordinar accions amb les Administracions públiques, si bé cal recordar que són les institucions públiques les que tenen les competències i el poder per a fer-lo.
Els objectius del Pacte Horta Sud
Les conseqüències de la pandèmia i de la crisis econòmica probablement perduren durant un temps potencialment dilatat i que exigirà grans sacrificis a tota la ciutadania, apel·lem a la solidaritat d’aquesta i no al foment de l’odi i la divisió. Cal fugir tant d’extremar les pors com de menysprear ni una coma els perills, que ara s’atallen amb l’esforç immens del personal sanitari i altres grups de servidors públics i amb la responsabilitat de totes les persones.
Aquesta recuperació es farà a diverses escales territorials i institucionals, però l’escala local és molt important: és als pobles i ciutats on succeeix la vida, on es percebran directament els efectes més dramàtics i, igualment, les millors mostres de solidaritat. L’Horta Sud ha de ser conscient d’això per a assumir la seua quota de compromís i per a organitzar el civisme que ajude a suportar els problemes i imaginar solucions de futur.
Fa moltes dècades que no ens enfrontàvem a un desafiament com aquest, però disposem del capital humà, la intel·ligència col·lectiva, dels recursos de coneixement i d’infraestructures com per a no rendir-se: democràticament vencerem en aquesta aposta.
Sent una característica essencial de les societats obertes la crítica, no és aquest el moment d’extremar-la ni de pretendre obtenir avantatges de la situació. La mesura, la renúncia a l’insult creuat i a la polarització en l’expressió de les idees, és un deure envers les víctimes, amb els qui lluiten per salvar-les i amb la convivència ciutadana. L’opacitat de les actuacions no és una opció, la sobredimensió espectacular dels problemes i del dolor, tampoc. Tots sentim temor: és missió de les xarxes cíviques ajudar a mantenir la mesura desviant la lògica preocupació cap a tasques positives i reduir l’impacte del temor sobre l’espai públic.
L’Horta Sud ha de preparar-se per a alteracions molt profundes en la seua estructura productiva i en aspectes tradicionals i consolidats de la seua economia. Tots estem cridats a intentar definir una economia més sostenible i uns models de recuperació que minimitzen la pèrdua d’ocupació i el tancament d’entitats socials, menudes i mitjanes empreses. L’adopció de mesures urgents i inajornables ha de ser compatible amb l’obertura d’un diàleg social que avalue i definisca les noves necessitats. Caldrà un autèntic pacte per la comarca per a maximitzar les energies disponibles i evitar la dispersió d’esforços.
La gestió de la crisi ha de tindre, com una de les seues prioritats, reduir els impactes econòmics negatius en aquells grups més vulnerables. Les institucions i la solidaritat cívica han d’atendre’ls prioritàriament, en l’àmbit local, amb projectes estables, públicament definits i amb dotacions pressupostàries clares. I tot això assegurant la participació dels sectors afectats i la planificació de polítiques estables.
L’Horta Sud té una forta capacitat per a generar xarxes de suport mutu. Apel·lem als professionals, tècnics, comunicadors, especialistes en diverses matèries i dirigents socials i universitaris a desenvolupar xarxes de treball que col·laboren amb les institucions públiques amb aportació d’idees i experiències de cooperació. Aquestes mesures d’autoorganització seran bàsiques per a regenerar l’espai públic i l’autoestima de la comarca en els pròxims mesos.
Les conseqüències de la pandèmia i de la crisis econòmica probablement perduren durant un temps potencialment dilatat i que exigirà grans sacrificis a tota la ciutadania, apel·lem a la solidaritat d’aquesta i no al foment de l’odi i la divisió. Cal fugir tant d’extremar les pors com de menysprear ni una coma els perills, que ara s’atallen amb l’esforç immens del personal sanitari i altres grups de servidors públics i amb la responsabilitat de totes les persones.
Aquesta recuperació es farà a diverses escales territorials i institucionals, però l’escala local és molt important: és als pobles i ciutats on succeeix la vida, on es percebran directament els efectes més dramàtics i, igualment, les millors mostres de solidaritat. L’Horta Sud ha de ser conscient d’això per a assumir la seua quota de compromís i per a organitzar el civisme que ajude a suportar els problemes i imaginar solucions de futur.
Fa moltes dècades que no ens enfrontàvem a un desafiament com aquest, però disposem del capital humà, la intel·ligència col·lectiva, dels recursos de coneixement i d’infraestructures com per a no rendir-se: democràticament vencerem en aquesta aposta.
Sent una característica essencial de les societats obertes la crítica, no és aquest el moment d’extremar-la ni de pretendre obtenir avantatges de la situació. La mesura, la renúncia a l’insult creuat i a la polarització en l’expressió de les idees, és un deure envers les víctimes, amb els qui lluiten per salvar-les i amb la convivència ciutadana. L’opacitat de les actuacions no és una opció, la sobredimensió espectacular dels problemes i del dolor, tampoc. Tots sentim temor: és missió de les xarxes cíviques ajudar a mantenir la mesura desviant la lògica preocupació cap a tasques positives i reduir l’impacte del temor sobre l’espai públic.
L’Horta Sud ha de preparar-se per a alteracions molt profundes en la seua estructura productiva i en aspectes tradicionals i consolidats de la seua economia. Tots estem cridats a intentar definir una economia més sostenible i uns models de recuperació que minimitzen la pèrdua d’ocupació i el tancament d’entitats socials, menudes i mitjanes empreses. L’adopció de mesures urgents i inajornables ha de ser compatible amb l’obertura d’un diàleg social que avalue i definisca les noves necessitats. Caldrà un autèntic pacte per la comarca per a maximitzar les energies disponibles i evitar la dispersió d’esforços.
La gestió de la crisi ha de tindre, com una de les seues prioritats, reduir els impactes econòmics negatius en aquells grups més vulnerables. Les institucions i la solidaritat cívica han d’atendre’ls prioritàriament, en l’àmbit local, amb projectes estables, públicament definits i amb dotacions pressupostàries clares. I tot això assegurant la participació dels sectors afectats i la planificació de polítiques estables.
L’Horta Sud té una forta capacitat per a generar xarxes de suport mutu. Apel·lem als professionals, tècnics, comunicadors, especialistes en diverses matèries i dirigents socials i universitaris a desenvolupar xarxes de treball que col·laboren amb les institucions públiques amb aportació d’idees i experiències de cooperació. Aquestes mesures d’autoorganització seran bàsiques per a regenerar l’espai públic i l’autoestima de la comarca en els pròxims mesos.
Aquest és un problema de totes les persones i, entre totes, contribuirem a vèncer les dificultats. Imaginar el futur és la millor manera de superar el pitjor del present.Com adherir-se al pacte?
La Fundació Horta Sud ha habilitat en la seua web una nova secció amb el contingut del pacte, així com dos formularis per a que les persones i les entitats puguen adherir-se al #PacteHortaSud.
La Fundació Horta Sud ha habilitat en la seua web una nova secció amb el contingut del pacte, així com dos formularis per a que les persones i les entitats puguen adherir-se al #PacteHortaSud.
Adherir-se al Pacte Horta Sud: bit.ly/PacteHortaSud