El congrés dedicat a Portaceli i les cartoixes valencianes clou amb moltes novetats

A banda de les excursions culturals a les dues grans cartoixes valencianes: Portaceli i Valldecrist, el congrés celebrat a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València entre els dies 9 i 12 de novembre clou amb una sèrie d’aportacions d’allò més cridaneres, en algun cas mai no tingudes en compte.

Així pot considerar-se la ponència de Rafael Narbona en encarar les possessions territorials de les fundacions de Serra i Altura per la seua riquesa en recursos naturals, prioritaris per al subministrament del cap i casal. Com, en una línia semblant o complementària, la d’Antoni Furió en tractar la fiscalitat relacionada amb sengles monestirs –particularment la casa de Serra a mitjans el segle XV-, concloent que Portaceli no era dels cenobis més rics del regne de València per les seues rendes en la seua etapa d’esplendor; circumstància que ajuda a entendre millor que la seua excepcional riquesa arquitectònica y artística s’explica pel finançament aconseguit externament, a través dels seus benefactors i les seues quantioses donacions directes.

En eixe mateix període, Estefania Ferrer aportà mig centenar de butlles de la cancelleria de Benet XIII, el papa Luna, relacionades amb els convents de Serra i Valldecrist, així com amb una sèrie de personalitats relacionades amb elles, com és el cas paradigmàtic de Bonifaci Ferrer, qui arribà a general de l’Orde. Mentre que Francisco M. Gimeno abordà un manuscrit atribuït al germà de sant Vicent Ferrer que es conserva en l’Arxiu de la Catedral i que versa sobre el noviciat dels futurs cartoixans.

Entre els segles XIV i XV s’enquadra la ponència de V. Gabriel Pascual sobre Margarida de Llúria, una personalitat femenina ben rellevant tant per al monestir mercedari del Puig com per a Portaceli, on finançà algunes importants obres que no es conserven per les transformacions posteriors.

Concepció Bauçà deixà constància de les relacions entre les cases valencianes i Valldemossa, sobretot des de l’àmbit artístic, en una ponència que deixa palès la importació de nombroses i variades peces dels obradors valencians i la utilització de la tècnica de l’esgrafiat des de la terra ferma; i Josep A. Ferre presentà nous documents sobre interessants aspectes relatius a l’ornat de Portaceli, alguns d’ells relacionats amb el clergue Andreu Garcia, gran entès en qüestions artístiques.

Algunes de les aportacions més importants del congrés vingueren de la mà de l’arquitectura, mercès als estudis de Pedro Verdejo, Pablo Navarro i Mercedes Gómez-Ferrer, investigadors que –des d’òptiques diverses però confluents- connectaren algunes de les construccions de Portaceli amb la millor arquitectura del període, com l’edificació de la Llotja i l’església del convent de Llutxent, en especial el claustret gòtic i l’església cenobial. Un panorama paral·lel al pròpiament pictòric, on Portaceli concentrà durant el Segle d’Or la millor producció que  es podia trobar en el regne, com reafirmaren amb detall Joan Aliaga i Nuria Ramón.

En un altre plànol, José A. Planillo, reivindicà la senda dels cartoixans entre Altura i Serra, ruta que travessava la serra Calderona i unia més ràpidament els dos cenobis. Juan B. Tormos féu una anàlisi exhaustiva de la nova imatge de la Mare de Déu de Portaceli, de Rafael Grafià Jornet, que vingué a substituir l’antiga d’Ignasi Vergara, ubicada des del segle XIX en el retaule major de la seu de València.

Van cloure l’acte acadèmic les ponències d’Adrià Besó, qui féu un repàs detallat de la cartoixa de Serra i de la seua imatge des del segle XIX fins que fou novament habitada, en 1944; i de David Gimilio i Javier Martínez, la ponència dels quals versà sobre l’aplicació de les noves tecnologies al millor coneixement de les fundacions valencianes, especialment la de Serra en estar habitada i ser difícil l’accés.

L’única nota negativa fou la impossibilitat de visitar Aracristi, El Puig de Santa Maria, davant la negativa de la propietat, i, més encara, el silencia administratiu de la Direcció General de Patrimoni Cultural i Museus quan l’organització sol·licità la seua mediació fa setmanes.

El conclau acadèmic, certament passat per aigua en les excursions a les cartoixes esmentades, finalitzà –després de la visita a l’església parroquial d’Altura, on roman part de l’antic retaule major del temple de Valldecrist, de Joan Miquel Orliens– amb un dinar de germanor per a les vora dues-centes persones que participaren en qualitat de congressistes, ponents, organització, diversos comitès i autoritats. Circumstància que va obligar a utilitzar dos restaurants de la localitat de l’Alt Palància.