El Museu de Prehistòria combina arqueologia, fotografia i la història mil·lenària d’Egipte
El museu de la Diputació de València exposa 61 fotografies de José Miguel Barrios en la mostra ‘Arqueologia canària a Egipte’, que es pot visitar fins al mes d’octubre
El diputat de Cultura, Paco Teruel, definix la nova proposta com «un autèntic viatge visual i humà al cor d’una necròpoli tebana»
El Museu de Prehistòria de València oferix una nova mostra dedicada al treball d’una missió arqueològica, la del projecte ‘Dos cero nueve’ en la tomba tebana 209, en Luxor, Egipte. Es tracta de l’exposició ‘Arqueologia canària a Egipte’ del fotògraf José Miguel Barrios Mufrege, que reflectix la meticulositat i constància del treball arqueològic realitzat al uadi Hatasun d’un equip multidisciplinari de les Illes Canàries.
L’exposició ‘Arqueologia canària a Egipte’, comissariada per Miguel Ángel Molinero i Alfonso Martín, mostra el dia a dia del treball arqueològic efectuat al llarg d’estos anys per l’equip investigador des de la perspectiva del fotògraf de la missió. Les seues imatges permeten observar no sols el progrés de l’excavació, sinó també la vida quotidiana del campament, com el treball en equip, l’esforç físic i la convivència intercultural.
«Esta mostra és fruit de la col·laboració de la direcció general de Patrimoni Cultural del Govern de Canàries i de la Universitat de La Laguna amb el Museu de San Isidro de Madrid i dels dos comissaris de l’exposició», ha apuntat el diputat de Cultura, Paco Teruel. Així, per a Teruel, ‘Arqueologia canària a Egipte’, després de la seua presentació a Madrid i després d’itinerar per diverses localitats canàries, aterra ara a València «com un autèntic viatge visual i humà al cor d’una necròpoli tebana». «L’exposició que es presenta hui és més que una mostra fotogràfica, és una finestra oberta al passat i també al futur de l’arqueologia», ha destacat Teruel.
«Des de 2012 -continua- s’ha documentat la pràctica totalitat de la tomba per un equip multidisciplinari, i tot el treball col·lectiu, rigorós i tenaç es transforma ara en un camí que podem recórrer gràcies a la força de les imatges de José Miguel Barrios Mufrege, el fotògraf de la missió des de 2013».
El diputat ha destacat també que esta exposició vol ser, a més, «un homenatge a totes les persones que treballen en les excavacions per a entendre millor el món, a la col·laboració internacional que fa possibles projectes d’esta magnitud i a la fotografia com a llenguatge capaç de transformar una excavació en un relat que tots podem sentir com a propi».
La directora del museu, Maria Jesús de Pedro, el fotògraf José Miguel Barrios i el comissari Miguel Ángel Molinero, han recorregut l’exposició la qual, a més, es complementarà amb un cicle de conferències i tallers didàctics al voltant del món egipci. La responsable del museu ha assenyalat que, a través d’esta nova mostra, el Mupreva «convida al visitant a endinsar-se en el uadi Hatasun, a baixar per les escales soterrades pel temps i a mirar els objectes que ens han arribat des de fa 2.700 anys, però, sobretot, convida a deixar-nos emocionar per este diàleg entre l’arqueologia, la fotografia i la història mil·lenària d’Egipte».
Esta mostra ha sigut possible gràcies a la col·laboració amb el Museo de San Isidro – Los orígenes de Madrid, Área de Cultura, Deporte y Turismo, Ayuntamiento de Madrid, com a institució prestatària de les ampliacions fotogràfiques.
TT 209
El projecte arqueològic va nàixer en 2012 amb la finalitat d’excavar, documentar, estudiar i conservar la tomba tebana 209, coneguda com a TT 209. La tomba es troba en la vessant nord del uadi Hatasun, una rambla seca situada en la ribera occidental del Nil, just davant l’actual ciutat de Luxor (antiga Waset-Tebes). Pertany al Període tardà i va ser construïda durant la Dinastia XXV, en el segle VIII abans de la nostra era, moment dels anomenats “faraons negres” (Dinastia núbia), una època de la història egípcia poc coneguda i que, precisament per això, resulta de gran interés.
La TT209 va servir com a lloc d’enterrament de la família de Nisemro, un alt dignatari d’origen nubi que va exercir el càrrec de Supervisor del Segell a Tebes i que apareix representat en un xicotet relleu amb el seu gos Hekenu. El seu complex funerari, amb una arquitectura sorprenent i rica en simbolisme, és el reflex d’un moment en què Núbia i Egipte es trobaven profundament entrellaçats.
José Miguel Barrios revela, amb sensibilitat i precisió, la magnitud del projecte a través de la identificació de carrers i vies d’accés a les tombes, la recuperació del gran pati i les terrasses del complex funerari. També mostra a través del seu objectiu l’estudi de les sales subterrànies, algunes encara intactes, amb materials que han permés reconstruir rituals, així com els usos i fases de reutilització de la tomba al llarg dels segles. També recorre les troballes excepcionals, com les àmfores fenícies, els uixebtis o els depòsits de momificació, que parlen de pràctiques rituals i de connexions culturals sorprenents.
L’increïble descobriment de material paleolític enmig de la tomba, arrossegat des de la part alta de la muntanya per les pluges, o l’imponent paisatge d’este uadi desèrtic enmig de la muntanya tebana, on es duu a terme tot este laboriós treball de recuperació del patrimoni egipci, formen part també de l’arxiu fotogràfic de Barrios.