Juan Bautista Muñoz, el veí de Museros, que va treballar com a cosmògraf per al Rei Carles III
L’Ajuntament de Museros, a través de la Regidoria de Cultura i Majors, celebra el 280 aniversari del naixement de Juan Bautista Muñoz, un dels personatges més il·lustres de la població.
Entre les activitats realitzades va destacar ahir la xarrada de l’historiador i doctor en la Universitat de València, Nicolás Bas, sobre Juan Bautista Muñoz davant un gran nombre de veïns. Bas va dedicar 12 anys de la seua vida a recapitular informació sobre Juan Bautista Muñoz que ho va portar des de Museros a la biblioteca pública de Nova York, que compta amb un fons i arxiu sobre la seua figura i els seus treballs.
Una interessant xarrada que va tindre lloc a la sala de lectura de Museros i a la qual van acudir nombrosos veïns.
Durant l’últim trimestre de l’any estan previstes més activitats culturals per a conéixer més de prop a Juan Bautista Muñoz.
Qui va ser Juan Bautista Muñoz?
L’historiador i professor de la Universitat de València, Nicolás Bas, va explicar que, l’il·lustre veí va nàixer a Museros en 1745 en una família d’agricultors. La mort del seu pare, en una família nombrosa, va obligar la seua mare a encarregar-li a un oncle seu la seua cura. Amb sis anys Juan Bautista Muñoz es trasllada a València, el seu oncle vivia en aquell moment en el convent, ara coinegut com a Capitania. Allí es va despertar en Juan Bautista Muñoz un enorme interés per la lectura i els arxius, interessant-se per les publicacions de Gregorio Mayans.
Del convent de Santo Domingo va passar a Jesuïtes on es va formar en matemàtiques i ciències. Una data clau va ser quan va aconseguir la càtedra de filosofia en la Universitat de València. El seu pensament filosòfic modern li va portar a editar un tractat d’educació i com havia d’aplicar-se el pensament filosòfic modern en les Universitats posant com a exemple a Newton.
Va conéixer a Gregorio Mayans que estava també en la Universitat de València i en ells va sorgir una gran amistat. Va alliçonar a Juan Bautista Muñoz en l’esperit crític. No obstant això, Juan Bautista Muñoz, que tenia en eixe moment 30 anys, se li va plantejar una important oportunitat, la Cort Real de Carles III li van proposar ser Cosmògraf de Major d’Índies, es va anar a Madrid i es va convertir en un intel·lectual al servici de la Cort Real.
Entre les seues accions més destacades es troba que va ser el fundador de l’Arxiu d’Índies, com a Cosmògraf Major d’Índies va elaborar informes sobre navegació i comerç marítim, i també va escriure la «Història del Nou Món», de la qual només va arribar a publicar el primer volum, deixant manuscrit el segon.
Per a l’elaboració d’eixe primer llibre va recopilar milers de manuscrits durant anys.
Va morir als 55 anys i la seua figura va ser clau per a conéixer la història d’Amèrica. La Biblioteca Pública de Nova York compta amb un extens fons sobre Juan Bautista Muñoz la seua obra i els seus manuscrits que van eixir a subhasta i van ser adquirits per la biblioteca de Nova York, on ara es poden consultar.
