LA VERITAT ENS FARÀ LLIURES?
Albert Ferrer Orts – Universitat de València
Emprant un petit fragment de l’evangeli de sant Joan referit a Jesucrist predicant als jueus que el seguien, i després de vora de quatre mesos de la invasió israeliana a Gaza o de comprovar com es conta la tragèdia als diversos mitjans de comunicació; també de llegir cròniques i articles d’opinió diversos, com el més general de Gil-Manuel Hernández al Diari La Veu (27 de gener) o el més concret de M. Ángel Villena a Levante-EMV (30 de gener) i de veure com reaccionen els nostres polítics d’un i altre signe, com per exemple Sánchez o Díaz (en representació de l’esquerra diversa) en un sentit i Feijóo o Abascal en el contrari, o la reacció furibunda de la Generalitat Valenciana paralitzant l’ajuda a ONG vinculades a l’ONU a Palestina, o del PP a Meliana quan fa unes setmanes denegà la cessió d’un espai municipal a l’institut del poble perquè tingués lloc una conferència sobre el conflicte a l’Orient Mitjà, em pregunte obertament què s’entén per veritat/llibertat i com l’ús d’aquestes, segons els interessos dels que les interpreten, condemnen o aproven la guerra a territori palestí i, pitjor encara, un genocidi en tota regla.
En temps d’Aznar, el que beneí la invasió d’Iraq, es va produir el major atemptat contra població civil espanyola a Madrid de què es te noticia (aquell en què segons l’intrigant govern s’entreveia nítidament la sarpa assassina d’ETA) i, que es sàpiga, les tropes espanyoles –o, en el seu defecte, de la coalició ocupant- no reaccionaren ni aleshores ni més avant sobre el terreny en pla genocida com a represàlia antiterrorista (menys encara a Euskadi!). Curiosament, el mateix individu rancorós que aquests dies –investit de profeta temerari- desitjava una rotunda victòria israeliana pel bé de tothom.
No he vist encara la pel·lícula ‘The Zone of Interest’ (2023) de què parla Villena, però després de tota una vida veient films, documentals, entrevistes i llegint tot el que he pogut sobre l’hecatombe que suposà l’Holocaust –també de raonar-ho a classe entre els més joves-, em faig creus del que segueix sent capaç de fer l’ésser humà amb els seus homòlegs. No satisfet amb això, arrasa de forma tan indiscriminada com suïcida tot allò que, precisament, justifica la seua existència, la de tothom al capdavall. Com si la mala fe reincident fos l’única veritat (que ens farà lliures) i la resta falsedats o mitges veritats (que ens esclavitzaran). Una mena de distòpia en tota regla de què participem (in)voluntàriament, com tot allò que envolta el que esdevé a Gaza a hores d’ara.
Els horrors del Congo, l’Holodomor, l’Holocaust, els genocidis a l’antiga Iugoslàvia i Ruanda, el drama silenciat del poble sahrauí, l’angoixosa repressió als rohinyàs, … són massa evidències d’episodis endèmics de violència extrema, a la que caldria afegir la tragèdia palestina. Quina veritat ens farà, doncs, lliures quan la premsa te prohibida la presència en terra hostil i les dades que arriben de la guerra s’interpreten segons els interessos de qui l’administren? No veu qui no vol veure, ni escolta qui s’entesta en fer-se el sord. Ets tu cec i sord també? Fins a quan?