L’orquestra de Plectre de Meliana celebra el 60é aniversari amb un emotiu concert
Des del seu naixement fa poc més d’una centúria, la Cooperativa Elèctrica de Meliana ha estat una entitat sensible a la cultura. Prova evident d’eixa vocació social fou constituir-se en bressol d’un conjunt musical de plectre en 1964, ara fa seixanta anys. Una iniciativa recolzada per l’acord a què arribà la junta presidida per Germán Ferrando Folch.
Aquell primer conjunt que recollia els integrants d’una antiga Rondalla, després anomenada Orquestra de Pols i Pua Els Amics i, més tard, Orquestra de Plectre de Meliana, quan el poble no comptava ni tan sols amb una banda de música com les d’altres localitats veïnes -cas d’Almàssera, Foios o Albalat dels Sorells-, es va convertir en un referent perquè els joves i les joves melianeres expressaren les seues inquietuds musicals gràcies a la direcció de José Puchol Plasencia (la família del qual va estar present), qui, amb molta il·lusió i pocs mitjans, començà a familiaritzar-los amb les classes de solfeig i, a poc a poc, amb els diversos instruments de corda en el pis de la seu cooperativa, aleshores ubicada en la plaça del Pou.
Aquella labor pacient i abnegada anà donant els seus fruits –amb el reconeixement jurídic i estatuts propis des de 1970–, fins l’any 1980, en què l’Orquestra de Plectre de Meliana mamprèn camí en solitari i comença a actuar pel territori valencià i fora d’ell. Una nova etapa que la durà a fer concerts –a més de Meliana- al Palau de la Música i el Teatre Principal de València, Sogorb, Vila-real, Requena, Alfafar, Xiva, Vilamarxant, Onda, Aranjuez, Toledo, Pamplona, Cabra (Còrdova), Agramón (Albacete), Logronyo o Rennes (França), entre d’altres més. Actuacions que seran guardonades amb el 2n premi de la secció primera del ‘IX Concurso Nacional de Rondallas’ celebrat a València en 1980 i el 1r premi del ‘II Certamen Vila de Canals’ en 1994.
L’Orquestra de Plectre de Meliana –integrada actualment per 15 músics i la direcció de Ramón HervíasBaeza- forma part de la Federació Valenciana d’Orquestra i de la Federación Española de Guitarra e Instrumentos de Plectro (FEGIP), la qual ha aconseguit la implantació de l’assignatura d’Instruments de pua al ConservatoriMunicipal de la nostra població, reconeguda entre les titulacions oficials de la LOGSE.
En dates recents, a sol·licitud dels músics que la integren, Elèctrica de Meliana SCV, presidida per Paco Calvo assistit per la seua junta rectora, acordà i aprovà per unanimitat cedir-los gratuïtament el pis de la societat al c/Colón perquè l’orquestra puga desenrotllar la seua labor pedagògica i assajar amb garantia d’èxit, sense molèstia per al veïnat. Clara manifestació dels lligams que uneixen ambdós interessats i de l’esperit de servei de la Cooperativa a les manifestacions culturals i esportives de Meliana.
L’actual director de l’esmentada formació musical, el riojà Ramón Hervías Baeza, hereta la seua vocació musical del seu avi Benedicto Hervías fins que rep els seus primers estudis de Matías Ojeda i s’examina per lliure. Més tard, perfecciona els seus coneixements en la Conservatorio de Logroño amb el professor José Fernández Rojas.
Hervías amplia els estudis de bandúrria amb els docents Jorge Casanova i Pedro Chamorro. Entre 1985 i 2003 assumeix la direcció de l’orquestra de plectre La Orden de la Terraza, amb què participa en nombrosos certàmens nacionals i internacionals, entre els que destaca el ’International Festival of Music of Kobe’, al Japó, en 1992, 1996 i 2000. Iniciant posteriorment una gira per França, Luxemburg, Alemanya, Àustria, Suïssa, Itàlia Hongria, Japó i Rússia.
Ha gravat dos CDs amb La Orden de la Terraza i un altre amb Nacional Ensamble, així com estrenat obres de compositors contemporanis, com Gualberto García, Eduardo Maestre, Pedro Chamorro o Yasuo Kuwahara. A més de col·laborar amb l’Orquesta Sinfónica de La Rioja en diverses ocasions.
És membre fundador de FEGIP, com també de les orquestres Roberto Grandio i Nacional Ensamble de Madrid i ha participat en els concerts del Ballet Nacional de España al madrileny Teatro de la Zarzuela, amb l’obra Aires de Villa y Corte, de José Nieto. Amb Nacional Ensamble ha realitzat, com artista convidat, una gira de concerts per Castella-La Manxa, sota la direcció de Pedro Chamorro i Pedro Iturralde. Mentre que en 2006 formà part de l’Orquesta Filarmónica per a representar a Madrid la sarsuela Doña Francisquita.
El concert que ahir a la vesprada oferí l’Orquestra de Plectre de Meliana començà amb Vivaldi, compositor barroc venecià de gran rellevància perquè va establir la forma concerto tal com la coneixem. La música del qual va caure en l’oblit inexplicablement fins el segle passat. La formació de Meliana ens apropà a dos dels seus concerts per a corda i a l´últim moviment d’una de les seues composicions més famoses per a dos oboès, totes elles adaptades.
Va seguir amb Albrechtsberger, compositor i organista molt important per la seua tasca teòrica i per composar música sacra per a la catedral de Viena. El concerto en sol major fou també una transcripció per a poder ser interpretada.
També feu una incursió en sonoritats més actuals, degudes a Peter Martin (inspirat en la música clàssica) i Althoff (recreant els ritmes i les cadències més conegudes); així com en sonoritats contemporànies buscant un llenguatge que enllaça les arrels d’aquest instrument amb noves formes de composició, gràcies a Mandolina Project.
Per últim i com a cloenda del concert, l’orquestra interpretà dos peces molt conegudes, tant del mestre Pablo Sorozábal (una selecció de la sarsuela La del manojo de rosas), com del compositor Javier Teixidor (el famós pasdoble Amparito Roca, estrenat a València en 1925, quan el músic dirigia la Banda Municipal de Carlet). Acte que finalitzà amb l’emotiva interpretació musical de l’himne de Meliana, cantat per J. Pablo López Ramírez.