MAZÓN I ELS SEUS, PERSONAE NON GRATAE
Albert Ferrer Orts – Universitat de València
Amigues i amics, valencians tots, el que ahir va esdevenir poc abans del Funeral d’Estat al Saló de Corts de la Generalitat és la prova fefaent (potser que la definitiva) que el Partit Popular de la Comunitat Valenciana actua contra els propis valencians. És una formació farcida d’enemics, triats a consciència, del poble valencià que -en aplaudir drets durant uns minuts el discurs covard del president cara a la galeria- han passat definitivament a formar part de la pitjor plaga que hem patit. Equiparable, si se’m permet, a la repressió de la postguerra i més, contemporàniament, a l’accident de metro en la Línia 1. En la primera, la revenja implacable contra els republicans per part dels feixistes rebels vencedors del conflicte bèl·lic; en la segona, la negació recurrent de la responsabilitat institucional en els fets, la nul·la empatia amb les víctimes i una hipocresia marca exlusiva de la dreta cavernícola que ens toca aguantar, mal que ens pese.
Per tot això, i perquè el màxim representant de tots ells és una autèntica calamitat, com a solatge pudent d’executius precedents del seu mateix color polític, advoque obertament perquè no només el Molt (des)Honorable sinó el seu Consell i tots els llepaculs pròxims als seus consellers, inclosos el president de la Diputació de València i l’alcaldessa del cap i casal allí presents, siguen declarats persones no grates unànimement en els ajuntaments més perjudicats pels efectes de la DANA; però no només en ells, també pels que conformen les tres províncies valencianes. Una moció que, és evident, no prosperarà en els consistoris del PP o de PP-VOX, però que podria ser exitosa en desenes o centenars dels que no ho són. S’ho han guanyat a pols, per insensibles, panxacontents, irresponsables, inútils i aprofitats. Per antivalencians i inhumans!!!
No podem ser equidistants ni un minut més, aquesta gentola no pot seguir en els càrrecs com si res no haguera succeït, és a dir, sense ser públicament i institucional reprovats. De no fer-ho seguirem sent còmplices per acció o omissió d’una situació veritablement límit que ens va a condemnar encara més -i mira que s’han fet malifetes insospitades que no tenen qualificatiu- a una postració francament insuportable.
Mazón no és l’únic problema, no ens equivoquem. És el major problema. Però ho són també tota la colla de col·laboradors triats per ell que li han fet costat, l’han protegit i han mentit el que no està escrit. Els mateixos que ahir -en nombre de quasi dos centenars- l’aplaudiren drets burlant-se de les víctimes, dels valencians i de la veritat que han vingut amagant 365 dies amb tota la mala fel. Hores abans d’un Funeral d’Estat en què l’innombrable s’entestà en acudir -contra la voluntat de les víctimes i tota lògica- a embrutar un acte solemne per a retre homenatge als morts fruit de la desídia i les víctimes que els van sobreviure per a contar-ho i mai no s’oblide.
Mazón i el seu protector al carrer Gènova han tornat a fer-nos sentir als valencians ciutadans de tercera davant la resta d’un estat que, cada vegada que hi ha un problema de grans dimensions, sempre mira cap a llevant entre la sorpresa, la rialla o la indignació. No se’ns pot denigrar més, i alguna cosa caldrà fer en endavant encara que siga per la memòria dels nostres avantpassats i pel futur dels nostres fills i nets. Seguir així, o a pitjor, és propi de masoquistes, a més amb la col·laboració indispensable d’un tal Abascal, un altre valent que, encara que no s’ha dignat visitar la zona devastada, manté decisivament l’actual statu quo antivalencià. Marededeu señor!