CONCURSOS, TÒMBOLES I RIFES

Albert Ferrer Orts

Universitat de València

Les diligències de investigació que es portaven a terme des del mes passat a l’exdirectora de l’IVAM acaben de ser arxivades per la Fiscalia. La qual cosa vol dir que no hi ha cas i que a qui denuncià i filtrà a la premsa la donació d’uns terrenys propis a la Fundació Todolí Citrussense ànim de lucre (és a dir, la Generalitat) li ha eixit el tir per la culata. Això sí, cobrant-se una nova víctima innocent en l’organigrama que controla Vicente Barrera i els seus des de la Conselleria de Cultura i Esport.

Un nou fet lamentable que s’hi uneix a altres defenestracions calculades en l’aparell entre sectari i repressor que ha muntat l’extorero, amb la col·laboració necessària d’Añó, Arlandis i Tébar per acció o omissió. Una nova injustícia que indocumentats com els al·ludits van sumant als seus despropòsits sense cap necessitat d’haver passat un concurs de mèrits i fer-ho a través de la via ràpida: la tómbola i les rifes de rigor. Ja me diran vostès si no quins mèrits adornen el currículum vitae del conseller i d’alguns dels seus correligionaris, com els del propi MH Mazón i un munt d’assessors de fira: formar part o simpatitzar amb alguna de les formacions en el poder des del maig passat.

Són una colla d’impresentables, ho torne a manifestar, uns indocumentats pocavergonya que han accedit a les més altes quotes de representativitat institucional en benefici propi, amb l’absurda dèria de combatre el pancatalanisme i el separatisme valencians. Fantasmes que només estan als seus cervells malaltissos, sobretot quan els respectius Botànics ja s’encarregaren de posar el fre de mà a allò que pretenen combatre i fonamenta la seua acció inquisidora.

Perquè arribar a veure en les dues legislatures anteriors el panorama que no han deixat de pintar-nos des que formaren govern PP i VOX és de ments absolutament perverses, que només treballen per a beneficiar entitats obsoletes i desfasades, contràries a la lògica, la intel·ligència i, si ho prefereixen ja posats, la mateixa llei de la gravetat descoberta per Newton.

De fet, cal recordar-los al Sr. Mazón i companyia que van ser els seus els que acabaren imposant els controvertits concursos en esclatar-los casos com els de Consuelo Císcar en l’IVAM, com una mena de redempció a destemps de les malifetes que al si de la seua formació s’havien perpetuat durant lustres. Situació que heretaren i adaptaren als seus programes les forces progressistes fa nou anys per allò d’evitar la mala praxi en forma de corrupció, però que tampoc ha estat suficient garantia d’èxit veient com actuen de bell nou al poder.

No soc partidari d’aquesta mena d’actuacions realitzades per uns i altres, no veig cap necessitat que els professionals de la cultura –els hi ha de ben competents i responsables, amb carnet o sense ell- facen cabrioles per a poder accedir a un lloc de responsabilitat en aquesta faceta tan sensible de la nostra idiosincràsia, especialment perquè al temps se’ls defenestre impunement aprofitant un canvi de cicle polític, com és el cas que ens ocupa, o dimitint al poc de temps de ser el candidat escollit, com ho ha estat un altre cas pretèrit conegut. Els professionals d’aquesta vessant del nostre tarannà que un dia poden aspirar lliurement a dirigir o gestionar entitats o institucions culturals públiques han de fer-ho mitjançant el seu cursushonorum i abstenir-se de passar pel sedàs que el polític de torn dissenya. Particularment, quan ell i els seus assessors sovint accedeixen a llocs de molta major responsabilitat a través de la tómbola i de les rifes en la fira muntada alegrement pels seus propis partits quan l’ocasió se’ls presenta propicia.