A GRANS MALS, GRANS REMEIS?

Article d’Albert Ferrer Orts, Universitat de València

Immersos en un confinament d’obligat compliment dues setmanes després de la declaració institucional del president del govern, és a dir instal·lats entre les quatre parets dels nostres domicilis les 24 hores del dia, la vida –sobtadament- ha giravoltat 180º. Allò que mai haguérem sospitat ja forma part de la nostra quotidianitat sense haver fet no-res individualment ni tampoc col·lectiva que ho justifique. Un element intangible i eteri ho ha fet alhora per tots plegats, un enemic invisible, no massa conegut, ha paralitzat el teixit ciutadà com no es recorda perquè gairebé ningú queda d’aquella llunyana pandèmia de 1918.

Però, clar, moltes coses han esdevingut des de fa poc més d’un segle, i no totes bones. La qual cosa encara sorprèn més a hores d’ara i ens convida a pensar què hem après d’elles. Vist el que s’ha vist fins ara, ben poca cosa o directament gens ni miqueta.

Fa relativament poc de temps, ens esglaiàvem amb el canvi climàtic i les seues conseqüències, la nova guerra freda entre els EUA i la Xina i els conflictes que mai no han deixat d’existir al voltant de la bombolla de cristall que suposa el benestar capitalista del primer món. Un submón fet a consciència d’una altra pasta que la que viuen/pateixen la resta dels mortals, confinats en altres realitats no tan falagueres ni idíl·liques. I és que la vida no té el mateix valor depenent del lloc que u haja nascut.

Ens consumim en un arrest domiciliari de conseqüències incertes, aïllats, envoltats de tota la tecnologia disponible, teletreball a la carta, comoditats, entreteniment, menjar per a setmanes i avorrits a més no poder com una mena de panem et circenses que, com el manà, generosament despleguen pertot arreu les empreses i el govern de torn per allò d’evitar ‘injustícies’, avalots i així garantir una pax mentre dure la crisi (en diuen bèl·lica). El panorama no pot ser més irreal i fantasmagòric. Un escenari en què els grans empresaris s’erigeixen com salvadors de la pàtria i països com la Xina en salvaguarda de la nostra salut en proporcionar/fabricar els uns i l’altra tot allò que combat el bacteri que ens atemoreix, el que no han pogut fer ni planificar quan calia les nostres institucions democràtiques a través dels impostos que religiosament paguem.

En aquest totum revolutum veurem com queda la cosa quan les autoritats i els mitjans de comunicació ens conten (i com ho fan) que ha passat el pitjor, estarem expectants a l’endemà de tot aquest malson i com quedem en un món en constant transformació dramàtica farcit de peatges, perquè açò no eixirà gratis com res no ho és. I és que a grans mals (de molts), grans remeis (per tots). No acabem d’acostumar-nos ni aprendre.de les ensenyances de la història, ni tan sols d’aquelles lliçons ‘magistrals’ en què hem participat com actors convidats d’excepció.