A LES VALENCIANES… DE VOX

Albert Ferrer Orts – Universitat de València

Des que aquesta formació emergí en el tauler polític estatal, les seues proclames no han deixat indiferent ningú, sobretot als seus afins i simpatitzants que, per centenars de mils (1.608.187, exactament), contribuiren decisivament a canviar el signe de milers d’ajuntaments i algunes autonomies en les darreres eleccions, com, posem per cas, la valenciana on assolí el 9,39% dels sufragis, i això sense pegar brot, com diguem per ací (sin pegar palo al agua, vaja, com els agrada dir en castellà). Unes xifres darrere de les quals hi ha molts homes, satisfets de contribuir a ‘posar ordre’ en una Espanya sense rumb en mans de Sánchez i en un País Valencià a la deriva catalanista des que governa Puig, però també moltíssimes més dones de les que podem imaginar.

Hem de suposar que dones de totes les edats, però sobretot de joves i ja en edat adulta que no tenen ni la més lleugera idea del que suposà la Secció Femenina en el Movimiento Nacional impulsat per Franco durant gairebé quatre decennis, en què les fèmines s’educaven per a ser bones mestresses de casa i satisfer en tot als homes, se’ls inculcava la seua evanescència social sotmeses als designis masculins, així com ser un un mer objecte sexual producte d’una moral hipòcrita. Dones que havien de criar els fills de forma diferent a les filles, acceptar ser actrius de repart en gairebé totes les facetes de la vida i predisposades inclús a ser maltractades… i aguantar-ho en silenci i resignació catòlica.

Anys, aquells, ominosos, especialment vist amb els ulls d’avui (la caverna, en diríem), que, mira per on, des de les posicions més ultramuntanes i negacionistes, s’entesten en reverdir com si no hi haguera hagut prou amb el sacrifici arbitrari i gratuït de generacions senceres de dones, com les de les nostres àvies i mares, sense anar més lluny.

L’Olona, que atordia en el parlament amb les seues postures, mirades i proclames tan desafiants com buides de contingut, fou un dels exemples més superbs –no l’única, per desgràcia- d’aquest partit infame, llèmena en ser fill de poll (el PP), al que seguiren fil per randa un munt d’altres dones que no només veieren en el carca d’Abascal i companyia els prototips de mascles ibèrics en perill d’extinció si no el trampolí per a reivindicar-se en un conglomerat que les utilitza, precisament per a denigrar-les a través dels seus actes i de les seues accions contra natura. És a dir, no conformes amb atorgar-los un paper secundari, damunt les catapulten com a ariet en formar generosament part de les seues llistes i, també, encapçalar-les. O, el que és el mateix, el cinisme en majúscules, en particular si és permés.

A vosaltres, dones de VOX, ¿no us fa vergonya el paper que jugueu en mans d’aquesta gentola?, ¿eixe és el tracte que voleu per a les vostres filles, germanes, parentes, amigues? ¿Això és el que voleu per a la resta de dones que no combreguen amb rodes de molí? Vosaltres, que vau nàixer majoritàriament en democràcia, que no vau conèixer la dictadura ni aquell premeditat submón femení, ¿desitgeu reviure el calvari que hagueren de patir resignades les vostres avantpassades més recents? La llibertat és justament el pol oposat al que fins ara heu defensat. Allibereu-vos i allibereu-nos d’aquest malson que una majoria no compartim i rebutgem enèrgicament per trobar-se en les antípodes de la democràcia, del bé comú i de la justícia.

Encara que en molts ajuntaments, diputacions i comunitats autònomes heu estat un factor clau perquè tots plegats retrocedim en drets i llibertats, teniu encara l’oportunitat de deixar d’arrossegar-vos pel fang d’aquest llot putrefacte de què formeu part a hores d’ara. Fixeu-vos només en els que dirigeixen el partit a casa nostra –o si ho preferiu, en el castellà-lleonés García Gallardo, sense anar més lluny- i les finalitats que persigueixen, als quals els ha faltat el temps per a negar la violència de gènere i difuminar-la quan encara no són titulars efectius de cap cartera ni tenen oficialment cap responsabilitat institucional. Quan, a més a més, un d’ells –el tal Flores Juberías, el mateix que encapçalarà la llista al parlament en representació vostra, per a vergonya i oprobi- fou condemnat en ferm per un tribunal de justícia i no precisament pel bon tracte que li dedicà a la seua exesposa.

Deixeu de participar en aquesta malifeta i contribuiu a construir en vegada de destruir. Sent millorables algunes lleis que l’esquerra ha impulsat des de Madrid o València, les coses com són, cap dels dos governs ni els partits que els sostenen desmereixen sistemàticament a les dones com ho fa VOX, tot el contrari.

En les vostres mans està ara la futura governació d’Espanya, però també fer-los saber als factòtums del partit que tot no val i que les dones no esteu per la labor de seguir sent considerades ciutadanes de segona en una democràcia plena, integrada i consolidada en el marc comunitari. En altres paraules, ni un pas enrere.