Alacant es bolca amb À Punt en la preestrena de ‘La ley del mar’

Més de 300 persones s’han citat hui a Alacant per a donar suport a À Punt en la preestrena de La ley del mar, una de les produccions més ambicioses de la cadena pública, en coproducció amb RTVE.

A l’acte, que s’ha celebrat als Cines Yelmo, ha assistit l’alcalde d’Alacant, Luis Barcala; el president de la Diputació d’Alacant, Toni Pérez; el rector de la Universitat Miguel Hernández d’Elx, Juan José Ruiz Martínez, secretaris autonòmics, com ara Jerónimo Mora o Emilio Argüeso; diputats provincials i de les Corts Valencianes; els alcaldes de Santa Pola i Peníscola; la dama d’honor de la bellea d’Alacant, Alba Martínez, així com els principals actors i actrius de la sèrie, com ara Luis Tosar.

À Punt oferirà els dos primers capítols en el prime time el dilluns 15 de gener, a les 22 hores, i el desenllaç serà el dimarts 16 de gener a la mateixa hora.

Alfred Costa, director general d’À Punt, ha explicat el “posicionament nacional i internacional que té per a la radiotelevisió pública valenciana aquesta pel·lícula de projecció mundial” i ha destacat “la qualitat de la sèrie i el fet que els protagonistes reals siguen alacantins. Costa també ha comentat que “aquesta producció posa en valor l’esperit solidari i valent que ens defineix com a poble”.   

El director general d’À Punt ha afegit que “aquesta producció situa la televisió autonòmica valenciana com a creadora de grans projectes audiovisuals que fomenten la promoció d’actors i actrius de la Comunitat Valenciana i el treball del nostre sector audiovisual”.

La sèrie està protagonitzada per Blanca Portillo i Luis Tosar. Al seu costat, trobem un elenc de luxe format per Sonia Almarcha, Víctor Clavijo, Àlex Monner, Pau Durà, Lamine Thior, Carlos Serrano, Alfonso Lara, Ramón Ródenas, Teresa Hurtado, Eva Marciel i Paula Muñoz, entre d’altres.

Luis Tosar, protagonista de la sèrie, destaca la particularitat de rodar una ficció a partir de fets reals, perquè “va marcar un abans i un després en la història recent del nostre país i, per desgràcia, en la història recent de tot l’entorn del Mediterrani”. Respecte als pescadors, ha assenyalat que «van ser persones que van cometre un acte heroic en un moment en el qual això encara era un problema que no afectava a quasi ningú. Hui dia ja comença a ser un problema de tots».

Tosar també ha comentat que ell és de Galícia i sempre he tingut la gent de la mar molt present. “Perquè estem envoltats de costa i qui més o qui menys hi té una relació directa. Els pescadors són gent feta d’una pasta especial i tindre l’oportunitat que ens hagen acompanyat en el projecte, des de la gestació i durant tot el rodatge, ha sigut tot un luxe”.

La sèrie, produïda per Studio 60, està dirigida per Alberto Ruiz Rojo i està escrita per Tatiana Rodríguez i Víctor Pedreira. La producció executiva és de Rafa Parbus i Enrique Pérez, Flipy.

Enrique Pérez, Flipy, productor de la sèrie al capdavant de Studio 60, ha apuntat que «La ley del mar és una sèrie que parla principalment de valors humans, que narra uns fets reals que van ocórrer el 2006 i que reflecteixen clarament com, moltes vegades, les lleis vigents no coincideixen amb els codis humans amb els quals actuem com a individus quan hem de decidir què fer en el cas d’una situació crítica que passa en el nostre entorn. La llei de la mar és un antiquíssim codi mariner que s’enfronta a les lleis modernes en terra i aquesta vegada, guanya. A més d’una sèrie de valors, veurem també una gran història d’amor entre Pepe i Pepi, els dos personatges reals en els quals està basada la ficció, mesclat amb elements de thriller i aventura”.

La ley del mar consta de tres capítols rodats íntegrament en escenaris naturals durant set setmanes entre Madrid, Alacant, la Ciutat de la Llum i Santa Pola, i inclou un complex rodatge en alta mar de tres setmanes. Tot açò confereix a la sèrie un realisme i una tensió, que es perceben a cada minut.

 

Basada en fets reals i narrada en tres nivells emocionals

La sèrie recrea la decisió d’uns pescadors de Santa Pola que va ajudar cinquanta migrants a bord d’una pastera i que estaven a punt de morir. A més, mostra tot el que va suposar per a la societat en aquell moment el canvi, fins i tot jurídic, que a partir de llavors es va fer a Europa, ja que el pesquer que va rescatar els immigrants no el deixaven desembarcar en cap port de la Unió Europea.

El 14 de juliol del 2006, José Durá, Pepe, interpretat per Luis Tosar, i nou tripulants més del pesquer Francisco y Catalina van prendre la decisió, emparada segons ells en la denominada llei del mar, de pujar a un vaixell preparat per a deu tripulants quasi cinquanta immigrants encallats a deu milles de Malta, entre els quals hi havia una xiqueta de dos anys i una dona embarassada.

Durant nou llargs dies, l’embarcació va quedar a l’espera de la decisió de les autoritats europees. Mentre les negociacions se succeïen entre la diplomàcia de mig Europa, més de seixanta persones convivien en tot just cinquanta metres quadrats.

A Santa Pola, les parelles de la tripulació van mobilitzar l’opinió pública i provocaren que els mitjans de comunicació i les autoritats s’interessaren pel succés. També en paral·lel, l’ambaixadora espanyola a Malta, interpretada per Blanca Portillo, es va involucrar de ple buscant una solució humanitària per part de la Unió Europea. Finalment, el 21 de juliol els migrants van arribar a terra ferma. Aquest succés va canviar la legislació europea sobre migració després d’aquest heroic pols entre la llei del mar i la de la terra.

La narrativa de la Llei del mar es distribueix en tres eixos: la relació entre els pescadors i els immigrants en el pesquer, les negociacions entre els despatxos europeus amb la pressió de l’ambaixadora espanyola a Malta, i la incertesa i tensió viscudes a Santa Pola pels familiars dels pescadors que van activar l’opinió pública en fer públic el cas a escala nacional.

Una història de valors i amor amb dosis de vertigen, moments per al dubte que conviden a la reflexió, escenes carregades d’emoció que deixaran sense alé els espectadors de la televisió d’À Punt.