Estefania Ferrer presenta el seu llibre sobre el marqués del Cenete a Aiora
En aquest mateix mitjà de comunicació ens hem fet ressò en diverses ocasions de la figura de Rodrigo de Mendoza (1468-1523), el noble castellà que, domiciliat entre Aiora i València en diverses etapes de la seua intensa vida, faltà de forma sobtada el 23 de febrer de 1523, poc després de finalitzar la Germania. Darrera guerra en què intervingué després de fer-ho en les de Granada i Nàpols.
La magnífica obra que refà la biografia de l’aristòcrata i analitza amb detall llur biblioteca –una de les més generoses del seu temps-, fou presentada el divendres passat en la Casa de Cultura de la capital de la Vall d’Aiora per l’editor d’Ulleye, el doctor Antoni López Alemany, la professora Marta Orquín, el doctor Albert Ferrer i l’autora. Acte que s’emmarca en l’exposició dedicada al marqués i a la seua primogènita, Mencía de Mendoza, en commemoració del V centenari de la mort del fill major de Pedro González de Mendoza, cardenal, arquebisbe de Toledo i conseller àulic dels Reis Catòlics, i net del marqués de Santillana.
Com a senyor d’Aiora, la població valenciana li ha dedicat tot un seguit d’actes culturals i festius que celebren la seua polièdrica personalitat i el rol que jugà –conjuntament amb Mencía- fa mig mil·lenni. Dos delspuntals al regne de València en la introducció i consolidació del Renaixement i l’Humanisme, però alhora dos personatges fonamentals en temps dels Reis Catòlics, Joana I de Castella i Felip I el Bell, Carles V i Felip II. Cal recordar –com ho han fet dos articles d’Albert Ferrer en aquest mateix diari- que aquests Mendoza valenciansestan soterrats en la Capella dels Reis del convent de predicadors de València, és a dir, en una capella finançada i dissenyada al segle XV per a acollir les despulles del monarca Alfons V el Magnànim i que mai no va utilitzar en ser soterrat a Nàpols i, posteriorment, a Poblet.
L’acte, precedit d’una excelsa exposició sobre el llinatge i la seua vinculació a Aiora, la qual comptà amb la participació entusiasta dels estudiants de la població -això s’anomena transferència dels coneixements a la societat-, reuní a centenars d’aiorins interessants en l’efemèride, així com la TV local, que gravà íntegrament les distintes intervencions.
Finalment, Estefania Ferrer firmà un bon nombre d’exemplars, els quals van exhaurir-se de seguida per l’interés que havia suscitat entre els presents. Obra que, endavant, es pot adquirir en la llibreria que hi és a la població.
El cas que no ha fet el cap i casal a un llinatge essencial entre els segles XV i XVI –cas idèntic a la Germania, malauradament- li l’ha fet ben dignament la vila d’Aiora, principal senyoriu valencià dels primers Mendoza i, més tard, de la casa ducal de l’Infantat.