Identitat i manipulació

Article d’opinió Tomás Laguarda
La identitat és una necessitat bàsica de l’ésser humà perquè és un ésser social. Està arraïlada en la família, el nucli de la societat, i es manifesta a través del llenguatge, els costums, la tradició, la història, la cultura i la religió, creant una espècie de memòria i consciència col·lectiva i arribant a conformar, implantant-se en un àmbit territorial, allò que s’anomena pàtria, amb l’expressió pública de les seues característiques definitòries. Constituïx la base per a la cohesió social i l’evolució de la societat cap a formes de vida cada vegada millors i més elevades. Està en l’origen de tots els grans avanços intel·lectuals, materials i espirituals de la Humanitat.

  Realment, la identitat és una necessitat vital i, com a tal, és un sentiment profund. No obstant, com tots els sentiments, és altament manipulable i en la societat és manipulat pels qui, portats per interessos espuris, l’ambició de poder, siga personal o polític, o la cobdícia, apliquen sense escrúpols morals aquella vella màxima de “dividix i guanyaràs”, o el refrany de “a riu revolt guany de pescadors”. Per a aconseguir els seus objectius utilitzen algun component, o diversos, de la identitat, com la llengua, un símbol, o la mateixa història, per a manipular-ho o tergiversar-ho, fomentant el dubte, la confusió, l’enfrontament, l’odi i, finalment, la divisió.

Exemples d’esta tàctica desintegradora de la societat tenim, malauradament, molts al llarg de la història i en tot el món, tant en l’àmbit local com en el regional, el nacional i l’internacional. També tenim molts de fins a quin punt és destructiva, a cavall del foment i l’exacerbació de l’extremisme nacionalista i el sectarisme, tant polític i partidista com social, arribant a provocar conflictes a gran escala i a fer-los desembocar inclús en violència i accions cruentes, com atemptats, terrorisme i guerres, que, realment, pareix mentida que es produïsquen encara en l’actualitat, en ple segle XXI. Potser no hem avançat pel bon camí o ens han desviat d’ell.

  És per tant imperatiu, ara més que mai, no deixar-se enganyar ni arrossegar pels qui utilitzen eixa tàctica destructiva de manera sistemàtica, recorrent a la falsedat i a l’engany i manipulant els sentiments de la majoria de la societat en benefici propi. Hem de buscar la pau i tractar, per damunt de tot, i amb la veritat per davant, de mantindre i enfortir la unió social, preservant la identitat a base de respecte, justícia i sentit comú, amb la finalitat d’avançar realment cap a una Humanitat millor en tots els sentits.