La importància de la història de l’art valencià

Albert Ferrer Orts – Universitat de València

Malgrat que el fundador de la història de l’art al nostre país fou un albaidí, Elías Tormo Monzó (1869-1957), personalitat singular d’entre-segles que, el 1904, va obtenir la primera càtedra de la disciplina en l’aleshores Universidad de Madrid, l’arrelament dels estudis històric-artístics a Espanya en forma de departaments en les facultats dels campus universitaris fou un fet molt tardà en línies generals. La degana de les universitats valencianes no donà el pas avant fins 1986 en l’aleshores Facultat de Filosofia i Lletres de l’avinguda Blasco Ibáñez, avui Facultat de Geografia i Història.

El Departament d’Història de l’Art el formaven en aquell temps professors com, per exemple, Santiago Sebastián López, Salvador Aldana Fernández, Juan Alberto Kurz Muñoz, Carmen Gracia Beneyto, Daniel Benito Goerlich, Fernando Benito Doménech, Joaquín Bérchez Gómez, Fco. Javier Pérez Rojas, Pilar Pedraza Martínez, Inocencio V. Pérez Guillén o Josep Montesinos Martínez, al qual s’anaren incorporant-ne de més joves com Cristina Aldana Nácher, José Martín Martínez, Fernando Pingarrón-Esaín Seco, David Vilaplana Zurita, Rafael Gil Salinas, Amadeo Serra Desfilis, Miguel Falomir Faus, Mercedes Gómez-Ferrer Lozano, Luis M. Arciniega García, María A. Gómez Rodrigo, José L. Alcaide Delgado, José V. García Marsilla, Àngels Martí Bonafé o Cristina Vidal Lorenzo, com també Xesqui Castañer López, Mª José López Terrada, Rafael Garcia Mahiques, J. Francisco de P. Cots Morató, Pascual Patuel Chust Felipe Jerez Moliner, Ester Alba Pagán, Mª Luisa Vázquez de Agredos Pascual, Yolanda Gil Saura i Adrià Besó Ros, entre d’altres més que seria llarg d’enumerar.

Al capdavall, un departament nombrós que imparteix docència a un bon nombre d’estudiants en el grau d’Història de l’Art i en altres facultats transversalment, en el seu màster, en diversos postgraus i en el doctorat de la seua especialitat. Una activitat, la pròpiament docent, que els seus integrants –com a catedràtics, titulars, ajudants o contractats doctors, associats i becaris- combinem amb la gestió i, especialment, amb la investigació, sense oblidar el gran paper que desenvolupa el PAS -sense el qual res no seria possible. Un camp aquest darrer en què el departament compta amb especialistes contrastats a nivell valencià, estatal i internacional a través de les seues diverses línies d’investigació, publicacions, congressos, seminaris, jornades i exposicions recolzades sovint en projectes de caràcter públic.

Per a commemorar d’alguna manera els 35 anys de funcionament, Felipe Jerez ha coordinat una magnífica obra (165 pàgines, amb il·lustracions a color) en què es replega tota aquesta frenètica activitat -en la qual han participat un bon nombre de col·legues del departament-, així com comissariat una exposició itinerant que, encara que s’inaugurà a Alaquàs abans de l’esclat de la pandèmia i després recalà a Algemesí, el pròxim dia 2 de juny es mostrarà a la Facultat de Geografia i Història, el lloc on va nàixer mercès al recolzament del Vicerectorat de Projecció Territorial i Societat. Una molt bona ocasió perquè la societat valenciana en el seu conjunt, els professionals d’altres departaments de la facultat i els historiadors de l’art dels IES i col·legis privats concertats o privats de les rodalies i, sobretot, l’alumnat participen d’aquest esforç compartit i del ferm compromís vers el patrimoni artístic nostrat. Al capdavall, el que s’anomena la transferència del coneixement a la societat, una de les prioritats de la Universitat de València pel seu caràcter públic.