L’IMC exhibeix a Meliana ‘CONNEXIONS’, amb obra de dinou autors cassolans

Albert Ferrer Orts

Universitat de València 

Anit tingué lloc a la sala d’exposicions de l’Institut Municipal de Cultura de Meliana la inauguració d’una mostra que congrega, extraordinàriament, a molts dels creadors d’aquesta localitat de l’Horta Nord. Una ocasió excel·lent per a visionar i escoltar el talent del que són capaços les dones i els homes convocats a través de la seua intel·ligència, mitjançant la seua sensibilitat, per mediació de la seua obra plàstica.

Intel·ligència i sensibilitat, què fàcil d’escriure i de dir-ho i quan difícil ha estat per a ells al llarg de la història, des que foren conscients plenament que el seu no era un ofici artesanal, repetitiu i orfe d’esperit que, sent també imprescindible, busca altres objectius que no són els que naixen de l’enginyi i l’experimentació.

Segles tardaren els seus col·legues pretèrits en fer-se un lloc recognoscible en les societats a què van pertànyer, això i molta perseverança i confiança il·limitada en el seu abnegat quefer. Gremis, col·legis, acadèmies i escoles foren necessaris en aquest tortuós viarany farcit d’obstacles fins que arribà la universitat per a sancionar la seua professionalitat; però ni això ha acabat per satisfer del tot les seues legítimes aspiracions, que van molt més enllà d’assolir reconeixement acadèmic com altres disciplines del coneixement.

La dificultat de transcendir a través de l’art, que eixa és la qüestió de fons, segueix sent el cavall de batalla de la major part dels que es dediquen a crear i no per amor a l’art en exclusiva, una frase feta –si prefereixen, lapidària- tan ben intencionada com decididament enverinada que segueix perseguint-los en societats –com la present, sense anar més lluny- que no acaben d’entendre que cal mimar-los i reafirmar-los no sols admirant les seues obres sinó adquirint-les per a ús/gaudi privat i públic. El creador necessita ser reconegut i valorat convenientment, així com que la seua obra isca dels seus tallers i adquirisca vida pròpia lluny d’ells.

Bé és cert que qualsevol dels dinou autors que exhibeixen concentradament una mostra del seu geni creador ho fa perquè la seua obra dialogue amb la dels seus col·legues, però també ho fa perquè comprovem el nivell de la seua producció en solitari i col·lectivament en una nova prova de generositat i altruisme. Una exposiciópossible mercès a l’empremta de l’IMC de reprendre aquelles ‘20 mans d’octubre’ que es celebrà fa quasi tres lustres, potser massa temps però ben aprofitat si es té en compte la vàlua de cadascun dels expositors, de les seues cabòries, de les seues tècniques, de les seues composicions i dels seus missatges. Ells han fet la seua feina, la segueixen fent en silenci, bé estarà que els ajudem a transcendir i els animem a seguir perseverant per construir un món menys egoista i millor, en definitiva més culte.