Manuel Martín Quiles y Salvador Hervás (T. L.).

Un vídeo inèdit de fa 30 anys detalla el procés complet del cultiu de l’arròs en la marjal de L’Albufera

Article: Tomás Laguarda

Existixen molts vídeos sobre reportatges, notícies, espots, articles i informacions en relació amb el cultiu de l’arròs en la Comunitat Valenciana i en altres llocs d’Espanya, però no hi ha cap que mostre el procés complet amb tot detall, des de la preparació del terreny fins a l’aparició del producte envasat a les botigues per a la seua venda, i a més de forma didàctica i divulgativa, com si d’una guia de tècnica agrícola es tractara, contenint així mateix no sols la pràctica metodològica, sinó també la terminologia pròpia d’esta activitat agrícola vital per a la producció alimentària bàsica.

Crear un vídeo amb estes característiques tan singulars i especials, amb la finalitat de procedir a la seua difusió pública a través de diverses entitats, va ser la idea que va tindre Salvador Hervás, un avesat agricultor i arrosser de Catarroja, de família de llauradors i gran coneixedor de les tècniques agrícoles i l’entorn de la marjal de L’Albufera, qui la va transmetre a un amic seu, Manuel Martín Quiles, un expert fotògraf professional, també catarrogí, continuador d’una saga familiar, donat que el seu iaio tenia també esta activitat a Catarroja en els anys vint del passat segle.

Llauradors en un camp d’arròs de la marjal de l’Albufera (Quiles)

Els dos van decidir enfrontar-se amb espontaneïtat i entusiasme al que era tot un repte, amb l’únic al·licient de l’amor i vocació per les seues respectives dedicacions. Amb decisió i constància, van començar a treballar en el projecte des del principi de la temporada del cultiu de l’arròs, gravant les imatges de tot el procés, amb les seues corresponents explicacions, fins que van complir el seu objectiu. Salvador cridava a Manuel totes les vegades que era necessari, i este acudia amb la seua càmera. Així, es van gravar aproximadament tres hores d’imatges, allà per l’any 1992, en diverses cintes i segurament en el millor format existent, U-Matic de Sony.

Guardades dalt d’un armari

El resultat va ser un document gràfic la singularitat i el valor del qual, didàctic, divulgatiu i inclús cultural i etnològic, els seus dos autors no imaginaven, encara que sabien que havien fet una bona faena i aconseguit plasmar la seua idea en la realitat. No obstant això, en contra del que es va preveure, i per circumstàncies alienes a la seua voluntat, el projecte no es va poder completar respecte a la difusió del vídeo, i les cintes les va guardar el fotògraf a la seua casa, primer en un lloc i després les va traslladar a dalt d’un armari en una bossa per a preservar-les de la humitat. Allí van estar quasi oblidades fins que fa uns mesos, passats ja 30 anys des de la seua gravació, les va trobar fent neteja i li les va entregar al seu amic Salvador, qui va començar a pensar la manera de recuperar les imatges.

Recentment, l’agricultor, parlant amb amics sobre la troballa, el treball que van fer, la idea que el va inspirar i el seu desig de traure les imatges de les antigues cintes, un d’ells li va ressaltar el valor que tenia el seu contingut, encara sense veure’l, la seua importància en l’àmbit local i comarcal, la seua transcendència per a la Comunitat Valenciana i inclús per a Espanya, i la necessitat de convertir-ho en un documental didàctic per a difondre’l que, en definitiva, era l’objectiu que perseguien els seus autors des d’un principi. Així, es va buscar la manera d’aconseguir-ho i es va decidir cedir per a això les cintes a l’Ajuntament de Catarroja, des d’on, prèvies converses amb l’alcalde, Jesús Monzó, es van fer les gestions que van permetre per fi passar les gravacions a un format actual, gràcies a que les cintes es trobaven encara en bon estat pese al temps transcorregut.

Les gestions de l’ajuntament continuen en l’actualitat per a l’edició del documental, tenint-se prevista pròximament la seua presentació en públic, així com la seua promoció i difusió en diferents àmbits, entre ells el docent, el professional o el cultural, i a través de diverses entitats i organismes de l’Administració, tant local, comarcal, provincial i autonòmica com a nacional. També està prevista la distribució pública del documental, tant en plataformes digitals com en gravacions en suport físic per al seu lliurament individual.

Antigues aproximacions

Existixen, curiosament, dos antigues pel·lícules sobre el cultiu de l’arròs que podrien considerar-se aproximacions al que han realitzat els catarrogins Salvador Hervás i Manuel Martín Quiles, encara que a molta distància i, per descomptat, de manera incompleta i superficial. Es podrien qualificar de lloables intents de valorar en el seu moment com es mereix aquesta vital activitat agrícola. Un és el film en blanc i negre, d’uns 39 minuts, titulat ‘L’arròs’, d’Arturo Ruiz-Castillo, rodat a Sueca en 1943 i depositat en La Filmoteca valenciana, que no està centrat exclusivament en el procés del cultiu, sinó que inclou un altre tipus d’informacions relacionades amb l’arròs. I l’altre és un fragment d’una pel·lícula muda amb títols, dels anys 30, recuperat per La Filmoteca, que va ser rodat en la marjal de L’Albufera i recull les fases per les quals passa l’arròs des de la sembra fins al seu transport en barques, el preparat de la terra, el sembrat i plantat, el transport, les màquines i l’assecat.