Doblant esforços

Nicolau Claramunt – Alcalde d’Albalat dels Sorells

No vaig a descobrir res nou si dic que l’administració més propera a la ciutadania és l’ajuntament. Açò és un fet que totes i tots coneguem. L’actual context marcat per una pandèmia ha capgirat el model socioeconòmic, però la capacitat resolutiva de l’administració pública ha de continuar sent igual o més eficient que abans pe r a mantenint els mateixos estàndards de qualitat. I com ho fem? Doblant esforços. Este seria el resum del treball que tots els ajuntaments estem realitzant.

Si en condicions normals ja és complicat gestionar una administració excessivament burocratitzada i amb limitacions imposades per administracions superiors, en estos temps de pandèmia, en els que les prioritats són la salut, ajudar a les persones i mantenir el comerç i sistema productiu actiu, els ajuntaments estem treballant de valent per a mantenir al dia la gestió administrativa i, en conseqüència, l’eficàcia i la qualitat que es mereix la ciutadania.

Des del municipalisme, fa anys que estem reivindicant més ajudes i millor finançament. Afortunadament, els darrers anys hem vist part de les nostres exigències complertes, gràcies a que els diferents governs del Botànic han fet un redoblament d’esforços en els àmbits sanitari, educatiu, serveis socials, polítiques econòmiques i mediambientals, etc. Hem vist augmentades el nombre i quantia de les subvencions i programes que ens arriben als ajuntaments (fons de Cooperació de la Diputació; programes de Labora, com a plans d’ocupació i de serveis a la ciutadania; Edificant, Ivace, programes i plans d’infraestructures i ajuda a la competitivitat empresarial, etc. Són exemple de les polítiques actives de les administracions superiors què es canalitzen i arriben a l’economia real, a través dels ajuntaments, i des d’altres institucions i organismes com la Unió Europea. I per això, ens toca felicitar-nos i rebre amb els braços oberts totes les ajudes. Tota pedra fa marge.

I ací és on estem. Tota la tramitació d’estes ajudes es fa mitjançant les persones que veieu a les nostres oficines, als ajuntaments. L’augment de feina obliga al personal tècnic i administratiu a fer molta més tasca que abans. I si sumem la difícil gestió de la pandemia, correm el perill de col·lapsar l’administració local xicoteta. Aquella a la que totes i tots acudim primer.

Els ajuntaments, i en general totes les administracions, ho tenim complicat per contractar nou personal per a agilitzar la esta feina administrativa. Els pressupostos generals de l’Estat 021 ens permeten fer reposició de personal quan tinguem una baixa, però no ens permeten contractar nou personal. I en este aspecte seguirem reivindicant tenir la capacitat de crear ocupació directa en forma de noves places i seguirem alçant la veu perquè es modifiquen les normatives per a agilitzar la tramesa dels expedients; perquè això també incidirà en la millora de la qualitat de vida.

El personal dels ajuntaments estem redoblant esforços per tirar endavant el dia a dia. I eixe el dia a dia em fa comprovar, amb moltíssima satisfacció, l’empatia del cos funcionarial i de la resta de personal, així com de les persones usuàries de l’ajuntament, com a actitud especial i fora de manual, també n’és motiu per sentir-nos orgullosos.