EL FEMER ACCEPTAT I PERMÉS EN LA NIT DE SANT JOAN
Albert Ferrer Orts
Universitat de València
A pesar d’escriure en un mitjà modest i tractar temes incòmodes als ulls d’alguns lectors –molts dels quals no tindrien avui cabuda en altres mitjans de comunicació consagrats-, no deixa de sorpremdre’m que el fet de fer-ho sovint servisca de ben poca cosa a efectes reals. Només cal veure com funciona la societat –governe qui governe- per adonar-se’n que una opinió (com tantes altres) no serveix gaire quan ni tan sols el seu raonament reflexiu ajuda a altres a pensar. Només això. L’opinant no té cap raó, ni absoluta ni relativa, però posa el seu pensament lliure d’esclavituds, en aquest cas, al servei del lector. És segur que no canvia el món, però contribuieix perquè siga una mica millor. Només una mica.
En aquest en concret, un de tants que serveix alhora de denúncia i reprovació, qui subscriu es torna a fixar en els efectes nocius col·laterals d’una celebració popular excessiva que, després de la catarsi col·lectiva, deixa tones i tones de fem en les platges, urbanes o no, turístiques i amb bandera blava, en tot cas paisatges naturals públics que són literalment invadits i agredits cada nit de sant Joan com si els bàrbars tornaren d’any en any. És literalment increïble la gentada descontrolada que es cita vora mar per a encendre milers de focs, sopar, beure, divertir-se i embrutar fins a nivells desconcertants espais que, en unes poques hores, han d’estar disponibles per al seu gaudi estiuenc. Costa pensar de què som capaços en massa quan es perd tota noció de civisme, urbanitat i ètica.
La nit de sant Joan s’ha convertit en els darrers decennis en un cul de sac on tot cap, sobretot quan, per un altre costat, molts dels que hi participen exerceixen en la seua intimitat d’ecologistes, reciclen, sòn conscients del canvi climàtic i els seus efectes, i sabedors dels seus deures a més de drets. Un espectacle autènticament lamentable que sembla mentida que es permeta –no només es controle- per les nostres autoritats. De fet, no passen més coses i de pitjors perquè déu no vol. Les coses com són.
Si la democràcia i la convivència pacífica es resolen com solen resoldre’s les conseqüències de nits com aquesta (totalment desproveïda de contingut i, per tant, camp adobat per a la barbàrie acceptada i permesa), ho tenim clar: uns (els més) converteixen en abocadors les platges, mentre que altres (els menys, policies i pringats curritos) s’encareguen de netejar-les de tot tipus de deixalles i detritus perquè al matinejar semblen patenes, com si no res hagués esdevingut. Al capdavall, la hipocresia de què participa tothom, per acció o omissió,vergonyosament.
Nits com aquesta, però potser també celebracions nocturnes com les Falles o els Bous al carrer –senyes identitàries valencianes objecte de protecció i reivindicació constant- són, no em cap dubte, el termòmetre cívic i cultural que ens sobredimensiona com a societat de la resta, però per a erigir-nos en representants d’un immens femer consentit. El pol oposat al respecte, l’educació i l’ètica que tant es predica des de l’escola però que, en l’àmbit familiar i social, es dissolen com el sucre en l’aigua. Més encara quan les formacions polítiques, unes més que altres per a ser sincers, utilitzen aquestes senyes per a embrutar encara més el conjunt de la ciutadania valenciana, literalment.
Ens sorprenem encara dels resultats del 28-M; tanmateix, veient el comportament altament millorable de molts dels nostres conciutadans a diari i sobretot en jornades com aquesta, no ens pot sorprendre ja quasi res, per a ser honests. Som una mena de massa informe incapaç de pensar per un moment en les conseqüències dels nostres actes, individuals i col·lectius. Què podem esperar endavant de qui es comporta d’aquesta manera infame? Combatre la brutícia invertint en neteja? No seria millor deixar d’embrutar tant i a tota hora, compulsivament, i invertir en educació, cultura o benestar social? Doncs, en termes generals, ací tenim resumidament alguns dels capítols que es dirimiran en un mes, sense anar més lluny. Poca broma.