ELS MUSEUS EN XIFRES

Albert Ferrer Orts

Universitat de València

Passat l’any pandèmic per excel·lència, 2020, malgrat que la COVID-19 segueix present en les nostres vides, sobretot en períodes com la tardor i l’hivern en què coincideix amb els efectes de la grip, la societat en el seu conjunt ha anat experimentant una mena de revival pel que fa a tornar a la quotidianitat amenaçada: fer vida amb normalitat, tindre major contacte amb la natura, reprendre els viatges postergats o visitar monuments i museus, entre d’altres activitats més. Ben vist, un regal quan durant uns mesos en vérem reclosos i amenaçada la integritat física quan es desconeixia la procedència del virus, el seu abast i durada i, sobretot, com poder combatre’l amb garanties d’èxit.

Aquell malson pandèmic que tant condicionà els hàbits arreu la humanitat, causant de milions de víctimes, i que arribà a col·lapsar la sanitat i estressar com mai els seus professionals provocà quasi instantàniament el naixement del que s’hi anomenà una ‘nova normalitat’, un concepte desconegut que bé es podria comparar als danys ocasionats per una guerra silenciosa sense destruccions com les que estem familiaritzats a través dels conflictes armats a l’ús, diguem-ne que convencionals.

Com dèiem, encara que les seues conseqüències encara les patim avui i seguiran presents en avant, l’acció de les vacunes sembla haver estat  decisiva perquè la cosa no empitjore. Un gran repte superat per la ciència a l’espera de l’arribada d’altres virus de semblants característiques, com des de fa temps s’hi anuncia.

A mesura que passa el temps, comprovem tots plegats com, en línies generals, la societat no només s’ha acontentat en recuperar el ritme a la quotidianitat momentàniament letàrgica sinó que, emparada en una mena de carpe diem existencial, s’ha llançat a l’aventura de viure sense les prevencions a què acostumava. Els més majors per això mateix, conscients que els anys s’esmunyen com mai abans, els que estan en una edat intermèdia perquè pensen que encara estan a temps d’alliberar-se d’esclavituds heretades, i els més joves perquè veuen com actuen els adults en conseqüència i potser no desitgen transitar els seus passos per experimentar-ne uns altres d’inèdits.

En resum, una sèrie de canvis en profunditat que han fet que, per exemple, la visita als museus haja experimentat un major grau d’acceptació -com mai abans- fins assolir xifres desconegudes en etapes anteriors. No s’expliquen d’una altra manera els números que ha presentat per a 2023 el Museo Nacional del Prado (3.337.550 visitants), el Museo Reina Sofía (2.530.560), el Museo Guggenheim (1.324.221), el Museo Thyssen-Bornemisza (1.012.660) o els 16 museus estatals dependents del Ministeri de Cultura per mitjà de la Direcció General de Patrimoni Cultural y Belles Arts (2.778.815): en molts casos particulars superant entre el 19,70% i el 89,51% les visites de l’any 2022. Al Prado, en què també es cobra l’accés, posem per cas, aquesta massiva afluència li ha suposat uns ingressos de 25,9 milions d’euros, que no és poca cosa.

Un reviscolament que també ha tingut la seua repercussió als museus valencians, particularment els més importants. Només a tall d’exemple unes xifres: l’IVAM (202.540 visites, un 15% superior a 2022), el Museu de Belles Arts de València (120.234 fins a juny, un 65% més que el mateix lapse en l’any anterior) i el CCCC (101.000 durant el primer trimestre de 2023). Quantitats a què caldrà afegir les del Museu de les Ciències Príncep Felip, com també les que, en el seu conjunt, han generat en forma de visitants la Ciutat de les Arts i de les Ciències, la xarxa de museus i monuments de l’Ajuntament i la Diputació de València, la Seu i altres conjunts patrimonials o col·leccions tant de l’àmbit públic com privat.

Unes bones expectatives que obeeixen a un canvi de mentalitat experimentat d’un temps ençà, però que no compensen necessàriament els dèficits i les carències que històricament arrossega el patrimoni cultural i artístic nostrat, sempre minvat de les atencions que demanda en forma de pressupost i personal adient. En altres paraules, sent molt important l’increment –exponencial en determinats espais- dels visitants (locals i forans), no ho és menys invertir amb major decisió perquè la seua activitat adquisitiva, expositiva, restauradora, investigadora, divulgativa i didàctica segons el cas confirmen aquestes xifres i les puguen incrementar harmònicament. Tot no és créixer sinó fer-ho conscientment en tots els sentits, quelcom sobre el que han de prendre bona nota els respectius governs conservadors i progressistes en benefici de tothom.