FEM O NO FEM, EIXA ÉS LA QÜESTIÓ
Albert Ferrer Orts
Universitat de València
Per tercera vegada consecutiva al llarg dels darrers mesos, un sector del veïnat de Meliana s’ha tornat a manifestar pels carrers de la població clamant per la supressió de la recollida porta a porta que es duu a terme d’un temps ençà. En realitat, una campanya premeditada orquestada pel partit de l’oposició al consistori, juntament amb els simpatitzants de VOX, formació que per primera vegada es presentarà en les pròximes eleccions locals. Quelcom inèdit des dels temps en què ho feu Falange Española Tradicionalista y de las JONS, que ja es prou trist després de vora mig segle de democràcia; al capdavall, un sistema que, per imperfecte que siga, sí que permet a aquests tipus de conglomerats extemporanispresentar-se malgrat no combregar amb el sistema. Cosa impossible a l’inrevés entre 1939 i 1975, quan el partit fundat per José Antonio –el Ausente- fou clau en la perpetuació del franquisme i del seu Movimiento Nacional.
Cal recordar-ho perquè, independentment de la recent exhumació de les restes del falangista de Cuelgamuros, alguns s’entesten en reivindicar el seu llegat feixista travestits de demòcrates per allò de dissimular que són un tall de vividors que –en molts casos- feren carrera política entre els populars.
¿Què ha vist la dreta en Meliana per a arribar a concitar uns centenars de melancòlics que, erra que erra, demanen la dimissió de l’alcalde per haver implantat aquesta recollida de fem? ¿Què ha vist el PP en aquest poble perquè el seu líder autonòmic haja presentat divendres passat el seu programa ací mateix? ¿Què han vist els seus integrants a Albalat dels Sorells per a utilitzar el cas de Meliana per a sensibilitzar les seues bases i a la resta de l’electorat?
Són moltes coincidències, massa potser, que ens fan pensar que, uns per altres, tots ells conjuntament, creuenque a Meliana s’han fet les coses massa bé –en línies generals- com per a deixar passar una oportunitat populista com la que els brinda la gestió del fem. És igual que les conseqüències del canvi climàtic es deixen també notar, i de quina manera, en aquestes latituds (allò primer és tombar els que intenten posar modest remei). ¿Recorden el Madrid Central impulsat per Carmena? Doncs, a nivell molt més modest, exactament la mateixa maniobra que els donà les claus de l’alcaldia de la capital de l’Estat. La cosa és fer mal contra aquelles polítiques que procuraven precisament per la salubritat de l’aire i la salut dels madrilenys.
La dreta, inoperant i no satisfeta amb els anys que governà i com ho feu per a vergonya dels valencians, intenta mobilitzar els descontents a pesar dels bons resultats que la mesura està donant, tal com reconeixen diversos rotatius. El tema és fer mal i tirar pedres contra el sostre de tots perquè no tenen cap altre argument per a guanyar dignament les eleccions o governar.
¿A qui han aconseguit mobilitzar aquesta mena de redentors? Curiosament, a no pocs integrants de la classe treballadora, aquella precisament que millor cuida l’executiu central, autonòmic, provincial i local, si anem ales dades, sempre tossudes. Aquells que més s’han beneficiat de les polítiques públiques en matèria de sanitat, educació, benestar social, treball, igualtat, pensions… promogudes per governs d’esquerra (titlats de Frankenstein per pura impotència argumental). Sectors, en el cas de Meliana, prou reticents en general a l’ús de la llengua pròpia amb plena normalitat i, amb ella, acceptar altres costums lligats a la idiosincràsia de l’horta secularment forjats.
Tot no val, i utilitzar la llibertat que garanteix la democràcia -però per a tornar arrere- sense millor argumentació tampoc. El que els opositors (convençuts i arrossegats per les circumstàncies) estan portant a terme ens retrotrau a aquell dilema que es planteja Hamlet: ser o no ser, eixa és la qüestió.
Agrade més o no, inclús desagradant, l’aposta de Meliana per gestionar convenientment el fem és pionera i el que cal potenciar en un context global francament preocupant. Una mesura que –desgraciadament, tal com avancen els canvis en el clima pertot arreu de forma dramàtica- potser fa anys que calia haver implementat i generalitzat. No donem un pas enrere, per insignificant que siga el cas de Meliana, i menys encara de la mà de qui ni té idees ni programa i fomenta (in)directament l’incivisme, només pensa en el poder.