LA CASA TENA (1880-1957), SEGONS JUAN B.TORMOS CAPILLA

Albert Ferrer Orts

Universitat de València

Els que  treballem la història de l’art valencià en època foral sovint ens preguntem com funcionarien aquells obradors dedicats indistintament a la pintura i l’escultura: la seua estructura i organització, el rol dels seus diversos membres i la divisió del treball en el mateix, el seu nombre… La documentació no ho acaba d’aclarir com tampoc l’obra final si es conserva sense massa alteracions a com fou concebuda, al capdavall el resultat final.

Uns dubtes que, almenys en part, aclareix l’obra de Juan B. Tormos Capilla, La Casa Tena. Cent anys d’imatgeria valenciana (València, 2023), un estudi centrat en gairebé un segle (1880-1957) que, des de la contemporaneïtat d’un sofisticat taller d’imatgeria religiosa, aporta un munt de dades, documents i fotografies tan útils per a engaltar eixe període com per a reflexionar sobre el pretèrit.

Dites les quals coses, en comparació amb altres modalitats artístiques desenvolupades a València, no sembla que l’escultura haja suscitat entre els especialistes el mateix interès i atencions. N’és una prova l’escassetat general d’estudis monogràfics i miscel·lanis que ponderin les seues peculiaritats i les relacionin amb els seus artífexs.

Un deure historiogràfic al qual s’uneix de la mateixa manera -gairebé com a inevitable conseqüència- el no menys desconegut període posterior, és a dir els segles XIX i XX, pel que fa a escultors i imatgers formats majoritàriament a les aules de l’Escola d’Arts i Oficis i l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Una etapa complexa perquè la demanda d’imatgeria de llarg a llarg del país exigirà la participació de no pocs tallers especialitzats no només a la talla, sinó també a l’estofat, daurat, encarnat o policromat i fins i tot la mateixa orfebreria i la indumentària.

Una tessitura curiosa, ja que l’escultura valenciana contemporània assolirà quotes de protagonisme i qualitat contrastada fins aleshores reservades a altres “escoles” o regions com l’andalusa, la castellana o la murciana, la personal empremta de la qual es va deixar sentir al nostre Segle d’Or. La qüestió és que, des del darrer terç del segle XIX fins ben passada la guerra civil i la seua postguerra, a l’escultura figurativa de caràcter religiós, en altres paraules, la imatgeria, els tallers valencians destacaran en gran manera (re)elaborant sense desmai una iconografia de progènie barroca executada amb un altíssim grau de qualitat i fins i tot originalitat.

Tot això i molt més és el que Juan B. Tormos recull en el seu estudi voluminós, fruit de més de quatre anys de treball de camp, investigació i anàlisi a propòsit dels grans i acreditats tallers d’escultura religiosa, més coneguts com la Casa Tena de València (1880-1957), que, successivament, van impulsar Vicente Tena Ferrando (1833-1894) en els seus inicis, Vicente Tena Fuster (1861-1946), en la maduresa, i Vicente Tena Cuesta (1904-1996), en el seu ocàs, entre altres parents; una veritable escola imitada amb posterioritat per Melitón Comes, Amador Sanchis o José María Ponsoda.

Arribats a aquest punt, Tormos, caracteritzat pel seu rigor professional, culmina en aquest treball, tan exhaustiu com útil, la recuperació d’una família d’escultors, imatgers i artesans religiosos valencians que, com assenyala oportunament, han estat oblidats i injustament postergats per la historiografia de l’art. I ho fa mitjançant un desplegament editorial envejable, mitjançant il·lustracions impagables fins ara inèdites pertanyents al fons gràfic de la família Tena-Pérez, que aproximen el lector a la rutina d’un prestigiós taller i el seu context a cavall de dues centúries. En paraules de l’autor, una microhistòria necessària per a la història de l’art en majúscules.

Els Tena són, en la seua fonamentada apreciació, membres actius d’una nova burgesia comercial valenciana, sobretot a través de la seua personalitat més preclara, Vicente Tena Fuster, que reivindica el treball de la fusta, com també la decoració i l’orfebreria al servei del mobiliari litúrgic i religiós en forma de trons, passos o camines i carrosses processionals. Un obrador actiu durant gairebé una centúria, poblat d’innumerables membres en les seues diverses fases, les obres de les quals van arribar a mitja Espanya i també al Brasil i Cuba a través de catàlegs de la importància del que es pot consultar gràcies a un codi QR.

El llibre ja s’ha presentat en la Beneficència, Castellar i la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València, i, pròximament, ho farà en molts altres llocs atès l’interès que suscita.