Joanot Martorell, segons l’escultor Josep Rausell Sanchis

Article d’Albert Ferrer Orts – Universitat de València

Els nostres clàssics del Segle d’Or rarament han estat representats en les arts plàstiques contemporànies, al contrari que esdevé en nombroses localitats que han tingut a bé dedicar-los alguns dels seus vials des de la Transició però, sobretot, des que el País Valencià assolí l’autogovern i es conformà com una de les autonomies de l’estat espanyol.

Eixe dèficit, diguem-ne, monumental contrasta també sobre manera amb la multitud d’estudis que se’ls han dedicat a les seues figures més representatives i les reedicions de les seues obres. Una circumstància que, sens dubte, té a veure amb l’escassa familiaritat que el comú de la ciutadania tenia amb les seues biografies i producció literària, panorama que començà a canviar amb la normalització del valencià en l’escola, els instituts i la universitat i, més tard, potencià la Ràdio Televisió Pública Valenciana, per no esmentar les editorials que ho fomentaren decididament per allò de bastir de llibres als estudiants com mai s’havia fet abans i, també, satisfer la major demanda dels lectors en la nostra llengua.

Nogensmenys, una ciutat com Gandia –orgullosa del seu passat ducal- apostà en ple franquisme per dedicar-li una estàtua a un dels seus fills il·lustres (almenys això es creia aleshores): Ausiàs March. Escultura que es convertí, des de 1959, en un dels seus símbols més coneguts, obra de joventut del melianer Josep Rausell Sanchis (1929), qui –curiosament- passà una llarga i exitosa etapa de la seua vida docent en la capital de la Safor.

2 Ausias Marc (1951) J. Rausell

Amb motiu del nomenament de Rausell com a Fill Predilecte de Meliana en desembre de 2010 pel seu ajuntament i de l’exposició retrospectiva que se li va dedicar en l’Institut Municipal de Cultura, l’escultor presentà una nova obra: Joanot Martorell; com és sabut un dels altres puntals de la nostra literatura més universal, cunyat de March i lletraferit com aquell. L’escultura, al contrari que la idealitzada de l’Ausiàs enlairant a l’horitzó la seua enèrgica mirada, representa a un cavaller un tant melancòlic que clava la seua vista a terra, com si ambdós representaren pols oposats, encara que complementaris: la poesia i la narrativa.

Després d’una dècada d’aquella efemèride, sembla que l’Ajuntament de Gandia pensa dedicar-li un espai concret a Martorell i, en conseqüència, una escultura que identifique en definitiva el personatge històric que fou. Des de finals del desembre passat, l’obra de Rausell es troba allà perquè es puga reproduir a una major escala prenent-la com a model, amb la qual cosa serà de bell nou la primera localitat valenciana en retre públic i reconeixible homenatge a dos de les figures senyeres de la nostra cultura.

Els detalls del Joanot de l’escultor de Meliana els estudià Estefania Ferrer del Río, “La iconografia de Joanot segons Rausell”, Tirant, 13, 2010, sp., escultura que, simbòlicament, van apadrinar fa una dècada dos dels antics alumnes més significats de l’escultor durant la seua fecunda etapa com a professor a Gandia: els Drs. Ximo Company Climent (Universitat de Lleida) i Ferran Garcia-Oliver (Universitat de València), així com els reeixits escriptors de Meliana Maria Jesús Bolta, Toni Mollà i Daniel Balaguer, o el Dr. Rafael Beltrán (Universitat de València), presents en el merescut homenatge que el poble de l’Horta Nord li va retre, precisament uns mesos després de l’acte multitudinari que li va dedicar la ciutat ducal.

J. Rausell amb F. Garcia-Oliver i X. Company

Quan el Joanot de Rausell ocupe el seu lloc físic a Gandia, el veterà escultor tindrà dues obres monumentals en la seua via pública. Altres representacions del seu temperamental Ausiàs March són les que hi han tant a Beniarjó com a Meliana (de menor escala i en bronze), la primera perquè fou feudal seu i la segona per ser la població originària de l’artista. En aquest context, cal no oblidar que els March van tindre una estreta vinculació amb la nostra comarca durant un temps, no debades foren senyors d’Albalat (dels Sorells).