L’investigador Enric Climent destaca com la vulnerabilitat dels arrendataris agraris va acabar en revoltes en su conferència sobre els últims 200 anys de la Història d’Alboraia

Les regidores de Compromís Mabel Redondo (Regidora d’igualtat) i Conxa Villena (Portaveu i Regidora de cultura) han presentat al conferenciant.
Enric Climent ha fet referències als canvis del nomènclator dels carrers del poble, com per exemple el nom de la plaça que en la Primera República era “Plaça de la República Federal”
L’investigador Enric Climent ha explicat com han sigut els últims 200 anys de la Història d’Alboraia. L’acte, organitzat per Compromís per Alboraia, ha començat amb la presentació de la Portaveu i Regidora de Cultura, Conxa Villena i de Mabel Redondo, Regidora d’igualtat.

Enric Climent (Alboraia, 1942) ha fet un repàs als fets més significatius o curiosos dels últims dos-cents anys d’història d’Alboraia.

Ha començat explicant els canvis polítics i com afectaren a Alboraia. Com les idees carlines arrelaren molt a Alboraia on els seus representants polítics guanyaren reiteradament eleccions. A continuació la “Revolució de 1868 o la Gloriosa” va implantar la Primera República. En aquell moment el ple municipal d’Alboraia va donar vives al sufragi universal (perquè fins aquell moment només votaven les persones amb alts nivells de renda) i “abajo los borbones”. Després de la restauració borbònica (Alfons XII) es va plantejar un nou model d’exèrcit que va afectar els joves alboraiers i a les seues famílies. El sorteig de quintos que es feia per triar qui anava a les guerres colonials de Cuba i Filipines, que en molts casos representaven que el soldat morirà en servei i no tornara a casa. També va plantejar la figura del soldat de quota, que donava la possibilitat a què joves de famílies amb possibles econòmics pagaren per no fer el servei militar. Com a curiositat Climent ha comentat com soldats d’Alboraia destinats a Cuba es van passar a l’exèrcit nord-americà.

Una important part de la conferència s’ha dedicat a parlar de la situació dels llauradors- es del poble. Climent ha destacat tres característiques: la persistència de la renda; l’explotació de la terra és indirecta, no la treballa el propietari sinó un arrendatari; explotacions xicotetes de no més d’11 fanecades. El llaurador arrendatari tenia una situació molt exposada, no tenia res, podia fer la vivenda en la terra que treballava, però no tenia la propietat de res. La situació era molt arriscada perquè si el llaurador no podia pagar l’arrendament passava a ser jornaler perquè el tiraven de la terra que treballava. Un exemple literari d’aquesta situació està en la novel·la “La barraca” de Vicente Blasco Ibáñez.

Al llarg de la història les collites han evolucionat. Fins a finals del segle XIX es conreava vinya que es va deixar de plantar per la plaga de fil·loxera. La creïlla es va començar a plantar per a l’exportació. En 1912 el govern va prohibir l’exportació de la creïlla perquè segons Climent “volia garantir-se un preus barats per a poder mantindre un jornals també barats dels treballadors del sector industrial” i va provocar problemes al sector agrari.

En la secció de revoltes, Climent ha destacat i ha fet referència a la Revolta de 1878, que es va produir per la confluència d’una gelada en 1877 i la manca de pluja en 1878. Es va formar una lliga per a defendre als arrendadors que no podien pagar l’arrendament. La Guàrdia Civil va intervindre per primera volta a Alboraia durant eixa revolta. Hi hagué veïns d’Alboraia que van acabar en la presó de Maó.
Enric Climent en l’apartat dedicat a la corrupció ha fet referència a episodis denunciats en el Diari El Pueblo en 1905.

De les epidèmies, Climent ha destacat en el segle XIX el còlera i en 1918 la mal nomenada “grip espanyola” (popularment anomenada cucaratxa).
Climent ha destacat la figura d’un home per a ell és desconegut a Alboraia però que seria mereixedor de molts homenatges, Miguel Simón Aparicio. Va ser mestre a Alboraia a principis el segle XX, representant del moviment de la pedagogía activa. Aquest educador va organitzar la Festa de l’arbre i va propiciar lectures per la Pau. La conferència s’ha tancat amb una explicació, rotulador en mà, d’Enric Climent sobre l’evolució urbana, com ha anant creixent el poble.