Quart de Poblet acull la VII Festa Estellés
El col·lectiu local Compromís Quart de Poblet va organitzar la VII FESTA ESTELLÉS. Com cada any es van reunir a la plaça de l’Església més d’un centenar de persones. És un acte molt senzill i participatiu i pot ser que això, és el que més agrada. A poc a poc la gent va acudint, i van agarrant-se a fer feina, organitzant i decorant la plaça, col·locant banderoles, taules cadires, mantells… l’equip de so, el faristol, i el cartell amb eixa cara tan tendra de Vicent Andrés Estellés que presideix l’acte i pareix que estiga mirant tot el que allí esta passant.
Eixe cartell també té la seua història. Des de la primera festa Estellés ens el deixa Rosa, la mare d’Antoni Sendra que com fan les mares encara el conserva des que Antoni anava a l’Institut i van organitzar una activitat sobre el poeta. Altres preparen la picadeta: el tradicional pimentó torrat que no pot faltar mai a la nostra festa Estellés, al costat dels tramussos i el cacau, tot regat amb un vi valencià que qui vol acompanya amb llimona. La gent va agafant lloc posant el seu entrepà damunt la taula.
És un moment de trobada, de xarrar de les vacances, de l’estiu i de compartir. Els xiquets i xiquetes juguen per la plaça donat també ambient a la festa i tot flueix, sonant de fons la nostra música més tradicional barrejada amb altres músiques i cantats valencians més contemporanis i moderns i comença el sopar i sense avís previ comencen de manera espontània les lectures dels poemes d’Estellés i d’altres autors valencians. A la presentació de l’acte vam voler nomenar i fer homenatge a Vicent Pastor, Cofundador de Tres fan Ball, referent i impulsor de la música valenciana que ens va deixar malauradament el passat més d’agost.
Cal agrair també la presència de Quique Castelló, el secretari General de Joves amb Compromís que va voler estar també a l’acte acompanyant al col·lectiu de joves de Compromís Quart.
Majors, joves, xiquets i xiquetes participaren llegint els poemes que cadascun va triar, poemes que parlen d’històries de vida, de reivindicacions que ens conviden a reflexionar… Ningú pareix tindre pressa, s’està bé a la fresca i sense ganes de que acabe la nit però… a poc a poc, entre totes i tots es replega la plaça fins a l’any que ve.