RES DE RES. Promeses electorals en paper mullat
Tomás Laguarda
A menys de tres mesos de les eleccions municipals i autonòmiques, els polítics que volen mantindre’s en el poder han posat en marxa la precampanya, a través de la proliferació d’obres públiques, presència en actes públics, anuncis de projectes i aparicions en mitjans de comunicació, entre altres maniobres,
incloses les que es produïxen en l’obscuritat, com encàrrec d’enquestes, plans de màrqueting polític i contractació d’experts en el joc de trilers en què s’ha convertit la política. Els aspirants fan el que poden, sempre menys que els que ocupen la poltrona, que tenen al seu abast els recursos de l’Administració i els
manegen com volen, encara que són de tots.
I, com si es tractara d’un ritual més de la parafernàlia electoralista, tornaran a eixir les promeses en programes electorals, eixos que diuen que estan fets per a no complir-los. Promeses que, una vegada més, es convertiran moltes d’elles segurament en paper mullat. Seria un exercici interessant comprovar el compliment dels programes pels partits que han alcançat el poder. Haurien de donar comptes i de forma pública i detallada abans de les eleccions, no sols dir que han complit més o menys percentatge. Es va arribar a plantejar fer els programes com si foren contractes i signar-los davant de notari. Algun polític va
dir que estava disposat a fer-ho, però això implicaria una responsabilitat personal, i també probablement pecuniària, i això no ho volen els polítics en general.
No sols assistim a incompliments de programes electorals, sinó també a la realització d’accions que no estaven previstes en ells, i inclús contràries al que s’havia proposat. També passa que es promet fer coses, però no es diu quan. Fa la sensació que es fa allò de prometre i aparentar per a arribar, i després que em tiren un galgo durant quatre anys més. Tot això, al costat de l’acumulació d’obres vistoses en els últims mesos abans d’eleccions, està fent que hi haja cada vegada més desafecció política en la ciutadania.
No obstant, hi ha excepcions, clar, polítics que s’esforcen per complir el que han promés i que, en tot cas, sempre procuren fer el millor possible on governen, sobretot en els pobles, i això fa que els electors els mantinguen en el càrrec, perquè voten més a la persona i als resultats que al partit al qual pertanyen. I
d’això es tracta, de recuperar, per damunt de partits i ideologies, l’honestedat, la coherència i la integritat en política, així com l’autèntica vocació de servir